L'ocupació a l'institut Lerin neurocognitive de Reus creix fins al 70%

L'Institut Lerín Neurocognitive, el nou equipament de l'Associació d'Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp, va obrir portes el desembre del 2019, donant continuïtat al servei que l'entitat donava a les antigues instal·lacions de la carretera de Castellvell. En un primer moment, comptava amb una setantena d'usuaris –uns 50 eren atesos al Centre Terapèutic i uns 20, a la Unitat de Memòria–. «I teníem llista d'espera», recorda la directora de l'associació, María Jesús Lerín. Les xifres han anat creixent perennement i, en l'actualitat, les instal·lacions ja atenen unes 170 persones. «Al començament estàvem amb una ocupació del 40% i ara, a la vora d'un 70%», comenta Lerín. La capacitat màxima és de 220 persones.

La directora de l'institut valora que aquesta tendència a l'alça es deu a múltiples factors, que van més enllà de la consolidació del projecte. El primer és que «diagnostiquem abans». El 10% dels usuaris del centre són menors de 65 anys, de manera que s'atén un rang d'edats «que abans passava desapercebut». També s'estan veient més casos en què un mateix detecta que està patint dèficits de memòria i busca assessorament. Així mateix, juguen un paper determinant el fet de ser l'únic centre terapèutic especialitzat de la província de Tarragona i la visibilitat que han aportat a l'Alzheimer figures com l'expresident dels Estats Units, Ronald Reagan, o l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall.

Lerín comenta que, en els 25 anys que fa que està en funcionament l'associació, un dels grans canvis va ser la introducció d'ordinadors a les teràpies, junt amb l'arribada d'una generació d'usuaris que havien començat a fer ús de les noves tecnologies, cosa que els permetia continuar el programa a casa. En aquests moments, l'associació està desenvolupant un projecte de realitat virtual per a la Unitat de Memòria. A hores d'ara, ja n'ofereix un tastet a través d'unes ulleres i un mòbil, que permeten resseguir un recorregut, com pot ser un jardí, però la idea de l'entitat va més enllà. «Volem que una persona es pugui traslladar al Museu del Prado o a la Mussara», expressa la directora. Per fer-ho, s'ha d'habilitar una sala, comprar l'equipament i disposar del personal format per dur a terme l'activitat. «Costa molts diners fer-ho bé», assenyala Lerín. Uns 20.000 euros, afegeix. Per aquests motius, l'associació està analitzant la viabilitat del projecte. No tan sols en termes monetaris, sinó tenint en compte l'ús i el rendiment que en podrien fer els usuaris del centre. «A una persona amb Alzheimer avançat, la realitat virtual el distorsionaria més», explica Lerín. La voluntat és prendre una decisió de cara a finals del 2023 o inicis del 2024 i, aleshores, buscar finançament.

Amb tot, Lerín matisa que no es poden oblidar les teràpies «més senzilles, però que són igual o més importants». Posa com a exemple la presència de l'hort o la musicoteràpia, en què els usuaris tenen els peus en un sorral o en remull mentre senten sons o cançons amb uns cascos, moment en què reviuen moments del seu passat. «Moltes vegades, les coses petites fan feliç a la gent», expressa Lerín. De fet, un dels objectius de l'associació és «fer feliç» a la població. «Tinc un lema, que és que les persones han de ser més felices aquí que a casa seva», conclou la directora de l'associació.