De 'Harry Potter' a enfrontar-se al món en un tauler

El silenci imperava a la terrassa de la cafeteria La Tasseta. Les instruccions eren clares: només es podien moure les peces del tauler davant del vigent campió provincial d'escacs, Aarón Alfonso (Reus, 2003). Una mà tremolosa delatava el nerviosisme d'algun participant. Alfonso s'havia imposat en la partida d'escalfament en poc més de tres minuts. Petits i grans van omplir deu taules al seu voltant. El volien desafiar. El campió regnant va acceptar tots i cada un dels reptes. I ho va fer alhora.

«El meu objectiu és ensenyar els escacs i donar-los visibilitat», assegurava abans d'encaixar mans amb un adversari. No era la primera vegada que Alfonso s'enfrontava a partides simultànies. Amb la campanya Mulla't per l'esclerosi múltiple, es va arribar a veure les cares amb quinze oponents en un mateix lloc i moment. «Les jugades les faig molt intuïtives, no tinc temps de calcular gaire els moviments», explicava.

La concentració era palpable en els onze rostres i l'expertesa d'Alfonso, també. Es va permetre el luxe d'advertir un parell de competidors que estaven en posició d'escac. Hi va haver embats tècnics, d'avenços mil·limetrats; altres, d'accions llampec amb el cavall o l'alfil. Completats 25 minuts, va sumar el seu primer triomf. L'alegria no li durà gaire: havia de continuar contra nou participants. I no només això: la cadira buida fou ràpidament ocupada i tornava a estar encerclat per deu jugadors.

La trajectòria d'Aarón Alfonso va viure un ascens meteòric que ningú esperava. Amb 12 anys, havia provat multitud d'activitats, però res no el convencia. Va ser veient Harry Potter i la pedra filosofal que una flama es va encendre al seu interior. Va quedar impressionat per la partida d'escacs màgics que Harry Potter, Ron Weasley i Hermione Granger van haver de jugar i li demanà al seu pare que li ensenyés les instruccions de la versió mundana d'aquell esport mental. No havien passat dotze mesos des que va moure la seva primera peça que es va inscriure a la secció d'escacs del Club Natació Reus Ploms.

Pràctica, pràctica i pràctica. «Ràpidament, vaig començar a millorar el nivell», assegura. Fins que va arribar el 2019. Tot i tenir un Elo, el sistema de puntuació que s'empra en escacs, discret, va apuntar-se a la categoria A del campionat provincial, on no hi havia restriccions de nivell. «Anava relaxat, sense pressió per jugar, i el rendiment va ser millor», recorda. Tan «millor» va ser que es va coronar campió d'escacs de Tarragona.

El 2021, no aconseguí revalidar títol. «No em va sortir un bon torneig», lamenta. Quedà a meitat de taula. El 2022, s'hi presentà amb la mentalitat de «fer un bon paper, no com l'any anterior». Una, dues, tres, quatre, cinc, sis i set victòries sumà consecutivament. Quedaven dues rondes per a acabar la competició, però ja havia guanyat. La diferència respecte del segon classificat era massa àmplia. Ningú ja no el podia atrapar. Tranquil i satisfet, va empatar els últims enfrontaments. Havia recuperat la corona.