Economia
La Bresca planteja fer un simulacre d'implantació de la moneda local a Reus
La idea seria fer-lo a finals d'any o inicis del 2024 i permetria observar les dinàmiques i inconvenients del seu establiment
A poc a poc, es van completant passes per acabar de determinar si és viable o no implantar una moneda local a Reus. Fonts municipals assenyalen que el projecte es troba «en una fase de treball intern per definir com s'ha d'articular a escala de procediment i per qüestions jurídiques», atès que una de les possibilitats sobre la taula era que part de les subvencions que reben empreses i entitats es donin amb la possible futura divisa. Al seu torn, la Bresca, l'ecosistema cooperatiu de Reus, una de les impulsores del projecte, planteja realitzar un «simulacre» per observar quines dinàmiques, quina acceptació i quins inconvenients sorgeixen amb la seva implantació.
Carme Pagès, de la cooperativa El Brot i de la Bresca, indica que serà al setembre quan es comenci a dissenyar el simulacre, si bé apunta que «encara» no anirà dirigit a persones físiques, sinó a empreses i entitats alineades amb l'economia social i solidària. «Ens donarà una idea de com aquesta confiança es va generant, quins moviments va tenint i quins són els fluxos dels intercanvis», comenta.
Afirma que és «impossible» que la moneda local comenci a circular per Nadal tenint en compte que ha de superar diversos tràmits i estudis –per exemple, es vol que estigui reconeguda pel Banc d'Espanya–, però espera dur a terme a finals d'any o principis del següent la primera prova per valorar sobre el terreny el funcionament de la pecúnia. «Així ja detectarem inputs que haurem de tenir en compte a l'hora de la coordinació i de com continuem amb el procés del seu establiment», explica.
Paral·lelament, l'ecosistema cooperatiu vol organitzar, de cara a l'octubre, una xerrada adreçada als comerços, però oberta a tota la ciutadania, per compartir en quin punt es troba el projecte i veure qui hi pot estar interessat. «És important donar-lo a conèixer a tothom i que, com a mínim, a la gent li vagi sonant», valora Eli Sirisi, de la cooperativa Ennatura't i la Bresca.
Benefici compartit
L'Observatori de la Moneda Complementària va presentar, al febrer, un estudi en què constatava que més del 60% de les subvencions que reben empreses i entitats per part de les regidories d'Empresa i Ocupació i de Cultura s'inverteixen en proveïdors de fora de Reus. Pagès expressa que la posada en circulació de la divisa municipal seria «un benefici per a tota la ciutadania». Sirisi afegeix que «tots ens queixem que estan tancant negocis» i que la moneda local permetria dinamitzar l'economia i fomentar els comerços de proximitat. «La idea no seria que només poguessis comprar quatre llibres, sinó que puguis anar a la ferreteria, al restaurant i al fisioterapeuta», remata Pagès.
Per acabar d'entendre el seu funcionament, Sirisi posa com a exemple els Bons Reus. «Són uns descomptes que t'has de gastar en uns establiments concrets i en un temps determinat. La moneda es faria servir en uns establiments i serveis concrets perquè els diners de la ciutat es quedin a la ciutat», conclou. Així mateix, tot i que en principi s'apunta que la divisa serà digital, «no deixem de contemplar que també sigui física», subratlla Pagès.