Tradició
Les vermuteries constaten l'auge del licor com a nou atractiu de Reus
Les vermuteries detallen que el tradicional lictor ja és un dels principals atractius de Reus junt amb el comerç i el modernisme
L'estiu no ha complert les expectatives dels restauradors. La primera quinzena d'agost va permetre remuntar i maquillar els resultats després d'un juliol fluix en comparació a les esperances, magnificades per una primavera espectacular i el record d'un 2022 en què l'eufòria per sortir de casa s'apoderà de la població. Amb tot, hi ha un producte que, vinculat amb la restauració i el turisme, ha aguantat el cop i, de fet, ho ha fet estoicament: el vermut de Reus.
«Per a nosaltres, l'estiu està sent molt similar a l'anterior», afirma el gerent de Vermuts Rofes, Salvador Rofes. També es continua «en la mateixa línia» al Museu del Vermut. «Hi ha d'haver diversos motius perquè diguem el contrari al que diu la majoria, i un d'ells és que la gent té ganes de provar un bon vermut de Reus i busca els millors llocs per prendre'l», expressa el seu director, Joan Tàpias.
El representant del Museu del Vermut detalla que, aquest estiu, entre setmana –quan es treballa més–, entre un 60 i un 70% de la clientela és d'origen estranger «i crec que gairebé el 100% d'ells prova el vermut». Així mateix, ha vist que les persones que visiten la Costa Daurada «reserven un dia per venir a Reus».
Això fa que hagi de comprar més licor tradicional que de costum. Tàpias calcula que, de mitjana, adquireixen uns 120 litres de vermut Cori de tirador i uns 45 litres més en ampolles de 75 centilitres, un dels souvenirs predilectes dels viatgers. Rofes detalla que també s'està aconseguint «més» que la gent, quan va a l'establiment, després de fer el vermut, es quedi a dinar. Apunta que, en certa part, això es deu al fet que la clientela ha evolucionat.
Fa una dècada, els turistes «venien a comprar», però, ara, el modernisme i la típica beguda alcohòlica s'han convertit en dos emblemes de Reus que han superat les fronteres de la ciutat i, fins i tot, de l'Estat, gràcies a la seva promoció exterior. «Quan vam obrir, al vermut li deien Martini. Ara saben que el Martini és un vermut, però que no tots els vermuts són Martini, i que a Reus tenim una llarga tradició amb el licor. Cada vegada els visitants són més coneixedors del tema i venen més informats», comenta. Idèntica impressió té Tàpias. «Estranger que trepitja Reus, estranger que ve a fer el vermut», relata.
Fins i tot, tant al Museu del Vermut com a Vermuts Rofes han aconseguit fidelitzar clients de fora. «M'he trobat amb gent que està una setmana a Cambrils i que ve tres o quatre dies a dinar, i persones que, quan demanen el cafè, aprofiten per reservar per a l'endemà», recorda Tàpias. «Tenim turistes que tornen a visitar la Costa Daurada i que venen de nou a fer el vermut», afegeix Rofes. «Sembla que cada vegada anem a més», remata Tàpias.
El vermut de la casa
Quan un nou client entra per la porta dels seus establiments i vol tastar un vermut, Tàpias i Rofes acostumen a oferir-los el de la casa. «Per iniciar-te en el món del vermut, sempre diem que s'ha de començar pel de Reus: no és gaire fort, és fàcil de beure, té tocs dolcets i cítrics, entra molt finet i molt fresc... Li acaba agradant a tothom», reconeix el director del Museu del Vermut. «Són vermuts molt tradicionals, com s'han fet sempre, respectant els processos d'elaboració, molt aromàtics. Quan la gent els prova, reconeix la qualitat dels vermuts que tenim a la zona. L'experiència ens avala», conclou el gerent de Vermuts Rofes.