Les sol·licituds de beques menjador augmenten un 22,5% a Reus des del 2020

Any rere any, el nombre de sol·licituds per accedir a les subvencions per a l'assistència als menjadors escolars ha anat en augment. Per al curs 2023-24, l'Ajuntament de Reus està gestionant 4.820 peticions, a falta de resoldre la convocatòria. Aquesta xifra representa una pujada d'un 6,1% respecte del 2022 (4.543) i d'un 22,49% en comparació al 2020 (3.935). De fet, en l'última dècada, l'estadística ha anat creixent de manera ininterrompuda, amb l'excepció del pas del curs 2015-16 al 2016-17. L'increment ha estat d'un 91,27% des del 2014 (2.520) fins a l'actualitat.

Fonts municipals apunten que l'augment, probablement, és conseqüència d'un «conjunt de factors», com l'increment progressiu del barem econòmic, si bé no s'han estudiat les causes concretes. Amb tot, les entitats que acompanyen infants i adolescents en situació de vulnerabilitat constaten que cada vegada són més les persones que demanen la seva ajuda.

Felip Vidiella, membre del Patronat de la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella, comenta que les sol·licituds per rebre assessorament «només fan que augmentar» i les limitacions legals i educatives no els permeten treballar amb més d'uns 120 joves. Tampoc es va encongint la llista d'espera. «Som un termòmetre de com es troba la societat i, encara que hi ha molta gent a qui li va bé la vida i té feina, n'hi ha molta que és al contrari», assevera.

A la Fundació Pere Tarrés han detectat que hi ha hagut un «punt d'inflexió» amb la pandèmia i els esdeveniments que s'han succeït, com la guerra d'Ucraïna o l'encariment de la cistella de la compra. «Això ha cronificat la situació de pobresa de moltes famílies», lamenta. L'entitat exemplifica «l'augment de les necessitats» amb les beques que ha concedit per a beneficiar-se de la campanya Cap infant sense colònies: l'estiu del 2022 en va atorgar 5.669 –a Catalunya i les Illes Balears– i, enguany, a falta de tancar el registre, preveu superar les 6.000 ajudes. Des del 2018, la xifra ha incrementat en més d'un 40%. La situació es repeteix amb els centres socioeducatius, en què s'atenen els nens en situació de vulnerabilitat després de l'escola. El 2020, treballaven amb poc més de 5.000 joves. El 2022, n'eren gairebé 6.000 «i molts centres tenen llista d'espera».

Ambdues entitats coincideixen a afirmar que les persones que busquen la seva ajuda són cada cop més heterogènies i provenen de contextos molt diferents. «També col·laborem amb el Banc dels Aliments i cada vegada ve més gent; gent que no havia anat mai a demanar», observa el representant de la Fundació Bara. Des de la Fundació Pere Tarrés s'ha constatat que, abans, les persones que demanaven ajuts provenien de contextos que es veia «més clarament» que eren vulnerables, com famílies migrades amb dificultats econòmiques. «Aquesta franja cada cop és més àmplia i afecta persones que abans no haguessin demanat aquests ajuts», conclou.

Resolucions favorables

En cada un dels últims deu cursos, l'Ajuntament de Reus ha concedit més d'un 69% de les sol·licituds rebudes, percentatge que s'ha disparat des del curs 2019-2020. D'aleshores ençà, un 80,61% s'han resolt favorablement. Per a aquest any, el consistori assegura que «es resoldran totes abans que comenci el curs escolar i s'informarà tothom implicat».