El soterrament de les torres del Pinar, a l'espera «d'actualitzar el cost»

La Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp i Endesa continuen treballant «en la definició del projecte» per a soterrar la línia d'alta tensió de la urbanització El Pinar, en el seu pas per l'avinguda de les Torres, per tal que es pugui produir «la signatura del conveni definitiu», segons confirmen fonts del Departament d'Acció Climàtica a Diari Més. A partir de la formalització de l'acord, «es concretarà el calendari d'execució definitiu de l'obra». Per la seva banda, des d'Endesa, també s'apunta que el projecte és «viu», que «es continua treballant» i que s'han produït reunions amb les administracions públiques implicades. Fonts assenyalen que, per ser més exactes, «s'ha d'actualitzar el cost».

L'aleshores consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va detallar a finals de maig que l'Institut Català de Finances destinaria 2,5 milions d'euros a executar el projecte, recursos contemplats en l'exercici pressupostari d'aquest any. Per la seva banda, l'Ajuntament de Reus va incloure una partida econòmica de 425.000 euros en els pressupostos del 2023 per a cofinançar el soterrament, en la que era una primera part d'una despesa plurianual. Amb tot, sembla que el projecte complet es podria encarir respecte del que s'havia previst inicialment, si bé cap de les administracions ho ha confirmat explícitament. «Les converses continuen, ens reunim i estem negociant aquest tema», comenten des d'Endesa, que és la part encarregada d'elaborar el projecte tècnic i l'informe econòmic sobre què costa aplicar la solució acordada.

Malgrat tot, les administracions públiques esperen que no s'hagin de produir retards i el Govern català «confirma el compromís per avançar en el soterrament de les torres aquest 2023». Jordà va anunciar al maig, durant la seva visita a Reus, que les obres començarien «sí o sí» enguany. L'aleshores alcaldable d'ERC, Noemí Llauradó, actualment primera tinent d'alcaldia de Reus, va afegir que, amb el compromís en ferm de la Generalitat, el següent pas era la signatura del conveni.

«Prou torres, prou promeses»

El soterrament de les torres del Pinar és una reclamació històrica dels veïns, que fa més de 50 anys que conviuen amb elles. L'actuació va arribar a ser inclosa en el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, però no es va arribar a materialitzar «per múltiples qüestions administratives», tal com va assenyalar Jordà.

El fet que municipis com Roda de Berà i Creixell assolissin l'objectiu d'allunyar les línies d'alta tensió dels nuclis residencials va fer que els residents del Pinar es mostressin ferms amb el compliment de la seva voluntat. Fins i tot, es van arribar a formalitzar queixes i es van penjar pancartes fent visibles les reclamacions. Avui dia, encara se'n pot veure alguna, amb missatges com «prou torres, prou de promeses». En aquest sentit, el president de l'associació de veïns El Pinar, Anton Sotorra, comenta que han demanat una reunió amb l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i amb algun membre de l'Ajuntament de Castellvell del Camp «per deixar clar com està la situació i en quin punt estem».