Misericòrdia estrena un tram tranquil durant la baixada del Seguici Festiu

Donant continuïtat al precedent de Sant Pere, la Festa Major de Misericòrdia ha comptat, per primera vegada, amb trams tranquils. Són uns espais sense foc i amb la música a un volum reduït, destinats a les persones amb altes sensibilitats auditives i visuals, amb l'objectiu que tothom pugui gaudir plenament de les celebracions. El carrer de l'Hospital fou un tram tranquil durant el Seguici Petit i, ahir, amb la baixada del Seguici Festiu, ho fou l'inici del passeig de Misericòrdia, des de la plaça de la Pastoreta fins al carrer de Rigoberta Menchú. Els ciutadans valoren positivament la iniciativa, però apunten que hi ha marge de millora.

Mònica Bellido, presidenta de l'Associació Supera't, que treballa amb persones amb trastorns de l'espectre autista (TEA), comenta que el resultat és «positiu», que està «molt bé iniciar i conscienciar» i que «tot el que sigui millorar cap a la inclusivitat és un deu». Tot i reconèixer que el passeig de Misericòrdia és «en si complicat per fer-hi un tram tranquil», pensa que «cal fer uns bons arranjaments» i «millorar-lo de cara a l'any vinent». En concret, assenyala que «s'ha de marcar millor el tram», opinió compartida per Carme.

Acompanyada pel seu fill, creu que permetre fer soroll a partir de l'Escola Teresa Miquel era «massa precipitat» perquè els petards i les trabucades encara eren «molt a prop» i se sentien forts, cosa que provocava espants als ciutadans que no esperaven un contrast de sons tan sobtat. Particularment, pensa que hi hauria d'haver un tros de passeig, a continuació del tram tranquil, en què la música pogués anar in crescendo «per evitar un xoc tan gran». Superat aquest segment, ja es podrien encendre totes les metxes. També critica que la part inicial del recorregut es va emplenar de seguida i que infants amb TEA van haver de buscar un altre espai des d'on gaudir de la cercavila.

Algunes famílies van optar per endarrerir la seva posició i veure el Seguici de lluny o utilitzar algunes de les vies paral·leles, com els jardins del Mas Vilanova o el parc entre el carrer dels Gegants i l'avinguda dels Castellers, per refugiar-se temporalment fins que passessin les bèsties de foc i el Ball de Pere Joan Barceló. És l'exemple de Marco, pare d'una nena. Explica que, en el seu cas, esperarien que passés el Lleó –el cinquè element, darrere de Ball de Pere Joan Barceló, Víbria, Drac i Basilisc– per apropar-se a la primera línia. Ell mateix s'havia de posar els dits a les orelles perquè els sorolls dels trabucs l'estaven deixant «atordit» tot i haver-hi una fila de cases entre la seva posició i el passeig.

El Ball de Pere Joan Barceló, la Víbria i el Drac, encarregats d'encapçalar la cercavila, van iniciar la baixada de forma anòmala, sense trabucades ni guspires. Arribats al carrer de Rigoberta Menchú, els decibels començaren a pujar. El Drac esperà una mica més i no encengué la metxa fins que no havia superat mitja Escola Teresa Miquel i Pàmies.