Tres mirades a Domènech i Montaner

L'arquitecte, historiador i polític Lluís Domènech i Muntaner (Barcelona 1849 - 1923) és conegut sobretot per ser l'ideòleg del Palau de la Música. A Reus, però, aquest arquitecte, considerat un dels màxims representants del modernisme català, també va signar dos dels edificis cabdals de la ciutat: la Casa Navàs i l'Institut Pere Mata. Coincidint amb el centenari de la seva mort, el país es troba immers en la commemoració de l'Any Domènech i Montaner.

A Reus l'efemèride se celebra també amb una extensa programació i, en el marc d'aquest programa es presentarà, aquest dimarts, a la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, el llibre Lluís Domènech i Montaner. Tres Mirades. Es tracta d'una obra realitzada a sis mans per Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol. La Teresa en signa les il·lustracions, un recull d'aquarel·les que mostren el treball de Domènech i Montaner des de diverses perspectives. La historiadora Carme Puyol és l'autora de les ressenyes històriques i patrimonials, mentre que l'escriptora Lena Paüls hi posa la mirada literària amb relats breus, prosa poètica i poemes.

D'aquesta manera, el llibre pren la forma d'una passejada artística, històrica i literària per l'obra reusenca de Domènech i Montaner, que també va ser l'artífex d'edificis com la Casa Rull, la Casa Gasull o la Capella Margenat del Cementiri. Una de les singularitats del llibre és que també recull obres que no es van arribar a fer mai, com el projecte de Teatre per a la Societat El Círcol.

«Hem treballat en forma de vasos comunicants», explica la Lena. Gairebé com si fos un dels edificis de l'arquitecte, les tres autores reusenques han construït, pàgina a pàgina, aquesta mirada coral. El punt de partida de cada capítol ha estat el treball de la Carme, que fa una descripció de l'espai i el situa en el context històric, a la vegada que recorda les persones que d'alguna manera hi van estar vinculades, com ara propietaris o treballadors.

Amb aquest material, la Lena ha activat la memòria i la imaginació per escriure els textos que expliquen històries viscudes, imaginades o reals, com la de la senyora del seu carrer que anava a triar avellanes a Cal Llopis cada vegada que es preveia la partida d'un embarcament d'avellana per exportar. La Teresa, per la seva banda, ha dibuixat els espais i els personatges.

En aquest treball, explica, ha fet descobertes interessants, com la de la Capella Margenat que no coneixia, i ha superat reptes com el de dibuixar espais que no es van arribar a construir mai, com el Teatre Circ. «Després de pensar-hi molt, vaig decidir treballar a partir dels plànols reals. També vaig anar al Palau de la Música, on hi ha elements similars als que es van projectar per Reus», detalla.

Tot plegat, subratlla la Carme, que també ha estat la coordinadora del projecte, s'ha treballat amb un intencionat biaix femení: «Hem volgut introduir les dones en els edificis. És per això que, per exemple, parlem de la Casa Navàs-Blasco: la Josepa Blasco era una ànima essencial del negoci de teixits. O de la Casa Rull-Magrinyà, perquè la casa la van fer construir Pere Rull i la seva dona Maria de Magrinyà…». El llibre ha estat editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus. La presentació es farà aquest dimarts, a les 19.30 h, a la seu de l'entitat (plaça Catalunya, 5).