«Hem aconseguit tot el que ens hem proposat, però no ha estat fàcil»

— Com valora l'etapa com a president de la Cambra?

— Encisadora, hiperactiva, molt interessant. Hem sembrat molt, hem treballat molt. Hem passat una pandèmia, que ha sigut un cop gros per a l'empresariat. Amb tot, em considero feliç d'acabar aquesta etapa de la manera que l'hem acabat. Ens han faltat uns mesos per poder enllestir-ho tot, però com que hi ha un bon equip darrere, espero que ho puguin concloure com estava previst.

— Què falta acabar de tancar?

— Tenim en marxa la indicació geogràfica protegida del vermut. Hem d'acabar d'arreglar la casa, amb un arranjament de la façana. També, fer una jornada de la farina de mestral. Tot i això, déu-n'hi-do la visualització que hem sabut donar al territori. Aquesta Cambra, al cap i a la fi, no és més que una institució al servei de les persones i de les empreses.

— Quan va assumir el càrrec, quins objectius s'havia fixat?

— Els que he aconseguit. L'únic que no tenia previst és que hi hauria una pandèmia tan greu.

— Va obligar a canviar el full de ruta?

— Ens ha distret. Hauríem pogut fer molt més encara si no haguéssim tingut aquesta lògica distracció. Si t'haig de ser honest, tampoc no em pensava que aconseguiria els èxits que hem aconseguit, si bé pensava que tindria una mica més de sort amb les infraestructures.

— Marxa satisfet de la feina feta, tot i que no haver-ho aconseguit tot.

— Marxo satisfet perquè hem aconseguit tot el que ens hem proposat, però no ha estat fàcil. No ho hem tingut tot. No tenim una Llei de Cambres, ni un finançament.

— Quin és el llegat que deixa Jordi Just a la Cambra?

— No m'agrada dir que he deixat cap llegat. El que m'agradaria és que la gent em recordi com una persona del territori que es va entregar per a una institució que considera imprescindible tant per a l'empresariat com per al mateix territori. Senzillament, he vingut sense portar res a la motxilla i me'n vaig sense prendre res més que la satisfacció que he treballat per una causa que considerava justa i adequada, amb un equip que m'ha ajudat. Algunes persones que no m'han ajudat tant, allà elles. Als que m'han ajudat, els dono les gràcies, i als que no, dir-los que s'ho han perdut.

— Com ha estat la relació amb les administracions públiques?

— Hem tingut una meravellosa relació amb l'antic Ajuntament de Reus i amb l'actual, també. Puc dir el mateix de les alcaldies del territori, els consells comarcals, les denominacions d'origen i tots els estaments que treballen pel benestar, la sostenibilitat i evitar el despoblament de les cinc comarques. D'altra banda, no tenim un tracte gaire generós per part del Govern. Hi ha vegades que fa la sensació que fem nosa, les cambres, cosa que ens esperona més.

— S'estan prenent les decisions des del territori?

— Es prenen decisions, però hauríem de tenir una dosi de generositat i d'humilitat i pensar que no podem mirar només el nostre melic. De petit, em cantaven la Cançó de l'enfadós. Estem sempre enfadats. Penso en moltes coses: una àrea metropolitana és imprescindible, però ha de tenir en compte unes motxilles, que som els agents. La Cambra és un actor, però té unes comarques d'interior que no s'han d'oblidar. Penso en l'estació intermodal. No l'hem tingut perquè ens barallàvem en quin terme municipal havia d'estar. L'important no és on, sinó quan.

— Es vol crear la regió metropolitana del Camp de Tarragona. És una bona idea?

— Sí, s'ha de tirar endavant i s'ha de convidar a unir-s'hi a tots els alcaldes i agents: cambres de comerç, entitats empresarials, sindicats... I hi ha d'haver un lideratge. És igual que sigui home o dona, que sigui d'aquí o que sigui d'allà, però un lideratge autèntic.

— El fet que els alcaldes de Reus i Tarragona siguin les cares visibles de la regió, pot suposar que s'oblidin els municipis més petits?

— No. Conec als dos i estic convençut que no els volen oblidar.

— Des de la cambra, un dels cavalls de batalla ha estat la millora de les infraestructures: l'aeroport, les línies de tren, les carreteres… Com s'entén que encara no hi ha una xarxa de comunicacions prou bona?

— Perquè el nostre cop de puny damunt de la taula no és prou fort. Tenim la força que tenim, que és molta, però com a altaveu.

— Com es pot tenir més força?

— Amb un paraigua on ens poguéssim posar polítics, empresaris; un grup legal reconegut.

— La regió metropolitana.

— Per exemple.

— Què farà Jordi Just?

— Les primeres 48 hores, descansar. Treballaré, que és el que m'agrada fer, i aplicaré la meva experiència si se'm demana. El mes que ve, espero una neta, la primera neta. Tinc tres fills i dos nets. Per tant, aniré a veure'ls i estaré, una mica, fent d'avi.