L'Ajuntament de Reus apujarà l'IBI, l'ICIO i la taxa de recollida de la brossa per quadrar els comptes del 2024

L'Ajuntament de Reus incrementarà l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), el servei de la grua i les taxes de recollida de residus i de terrasses, entre altres imports, per adaptar-los «a la realitat» socioeconòmica del moment i cobrir unes «necessitats de finançament» de 9,96 milions d'euros, tal com va detallar el regidor d'Hisenda, Manel Muñoz, en la presentació dels tributs i els pressupostos del 2024, que passaran pel ple el 27 d'octubre.

L'edil va recordar que l'Índex de Preu de Consum (IPC) s'ha incrementat un 12,7% en un període de dos anys en què el consistori «no ha incrementat el seu IBI». Per adaptar-se al cost de la vida, s'ha determinat que calia apujar aquest impost un 12,5%, un percentatge que, per a un pis de menys de 100 metres quadrats, significa un increment mitjà de 4,55 euros al mes, tal com exposà Muñoz. Pel que fa a la taxa de recollida d'escombraries, que creix un 14%, el regidor d'Hisenda comentà que l'actualització respon a un «mandat legal» que obliga a «adaptar la taxa al cost real del servei». «No podem ingressar més del que suposa el servei, però tampoc menys», puntualitzà. Per a un habitatge inferior als 100 m2, la mitjana seria d'uns 1,63 euros addicionals al mes.

Impostos d'utilització de la via pública, com els de terrasses i guals, es veuran incrementats en un 40% perquè «no es corresponien a l'actualitat real», per a l'edil. El mateix succeeix amb el servei de la grua i del dipòsit municipal, que, fins ara, era «especialment deficitari». La taxa serà un 64% més cara per «compensar». Al seu torn, l'ICIO s'adaptarà a un tipus del 4%, «al sistema impositiu que la majoria de municipis tenen», cosa que representa un ascens del 45,45%. D'altra banda, l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica, conegut com a impost de circulació, és una de les catorze taxes que queden congelades. Amb tot, Muñoz va apuntar que es planteja retirar la bonificació per als vehicles històrics de més de 25 anys perquè són mitjans de transport «especialment contaminants» i això és «una incongruència amb la línia de protecció del medi ambient».

Necessitats de finançament

Els gairebé 10 milions d'euros que el consistori necessita per quadrar el pressupost del 2024 responen diversos factors. La primera tinent d'Alcaldia, Noemí Llauradó, recordà que l'Ajuntament no és «aliè» al context econòmic, marcat pels conflictes bèl·lics, la crisi energètica, l'augment del preu de la cistella de la compra o l'increment del salari mínim interprofessional. Amb tot, les necessitats de finançament provenen de tres ítems concrets.

El primer, tal com exposà l'alcaldessa, Sandra Guaita, és «els compromisos que s'han adquirit prèviament», que sumen 5,62 milions d'euros, un bloc que inclou despeses com la contractació de més agents de la Guàrdia Urbana o l'augment de la retribució dels treballadors municipals. També cal tenir en compte que l'activitat dels organismes autònoms i les empreses municipals i l'estabilització de llocs de treball que eren temporals suposarà 2,64 milions d'euros addicionals. Les «necessitats que la ciutadania ens trasllada dia a dia», com la millora de la neteja viària, l'ampliació de beques menjador o la creació d'una brigada d'intervenció ràpida, suposaran 1,7 milions d'euros més, segons Guaita.

«Volem que hi hagi un servei a la ciutadania òptim i s'ha de dotar l'Ajuntament, els organismes autònoms i les empreses municipals de manera adequada per poder prestar-lo de manera correcta», declarà la batllessa, tot remarcant que no es vol dependre de romanents, sinó incloure ja aquestes partides en el pressupost. Així mateix, afegí que es mantindran la majoria de les bonificacions fiscals o que s'incrementaran algunes, com l'ajut a les famílies vulnerables per pagar la factura de l'aigua.

Una oposició en contra

A falta d'analitzar amb profunditat els pressupostos i les ordenances fiscals, els grups municipals de l'oposició no són favorables a les directrius marcades pel govern. «D'entrada, la música no ens sona bé», rebla Mariluz Caballero, regidora de Junts. L'edil d'Hisenda en l'anterior mandat afirma que, «almenys fins al juny, nosaltres vam deixar un Ajuntament sanejat» i considera que «veiem un increment de costos injustificat que, d'entrada, escanya la ciutadania i les empreses i que no és el nostre model de gestió».

La portaveu de la CUP, Mònica Pàmies, creu que «no és just aquest increment» tenint en compte «la crisi generalitzada a la població» per l'augment de preus. El portaveu de Vox, Julio Pardo, qualifica d'«inacceptable» les previsions d'apujar els impostos «en un moment de duríssima situació econòmica que lesionarà molt l'economia dels ciutadans». Al seu torn, la portaveu del PP, Sílvia Virgili, diu que «el que estan fent és molt greu i injust per al ciutadà».

Pàmies afegeix que, «si veien que hi havia aquesta necessitat de diners, el lògic hagués estat aturar projectes, com el del pàrquing de la Hispània, que són més de 12 milions d'euros i amb això ja cobririen els 9 milions que diuen que fan falta». A més, assenyala que «falta exemplaritat». «Apugen taxes i impostos, però no s'abaixen el sou», assevera. Pardo apunta en la mateixa direcció: «No podem emparar ni participar en unes pujades tan grans perquè són antisocials, no s'observa cap retallada en despeses polítiques o innecessàries».

El pressupost consolidat s'incrementa un 11,5% i arriba als 218 milions d'euros

El pressupost dibuixat per al 2024 és «expansiu i inversor». «El que es vol és créixer i en cap cas basar-se en l'endeutament», va definir el regidor d'Hisenda, Manel Muñoz. L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va subratllar que «no és un pressupost continuista, sinó que les propostes d'aquest govern municipal ja queden reflectides en el document» i que estarà alineat amb el Pla d'Acció Municipal (PAM), un esborrany del qual es va presentar dimecres.

En concret, el pressupost consolidat, que inclou els organismes autònoms i les empreses municipals, creixerà un 11,5% i se situarà en gairebé 218 milions d'euros, una pujada que, entre altres motius, segons Muñoz, s'explica pel trasllat als pressupostos de «la realitat dels organismes autònoms i les empreses municipals» que, en conseqüència, veuran incrementades les seves partides, excepte Redessa i Reus Mobilitat i Serveis.

En referència exclusivament a l'Ajuntament, el pressupost serà de 149 milions d'euros, un 13,48% més que l'any anterior. Les despeses, paral·lelament, ascendeixen a la mateixa quantitat, impulsades pels increments de remuneracions del personal i les inversions. Distribuït per àrees de despesa, Via Pública, Serveis Generals, Seguretat Ciutadana, Habitatge i Urbanisme i Benestar Social copen les partides amb major dotació, superant els 13,5 milions d'euros. En el cas d'Habitatge i Urbanisme, el departament tindrà un pressupost d'un 65,94% més que l'any anterior.

Encara restarà conèixer el pla d'inversions municipal, un document que es presentarà en públic la setmana que ve. Guaita avançà que es farà un «esforç inversor històric» de 25,3 milions d'euros –17 milions de l'Ajuntament i 8,3 milions de les empreses municipals– «sense increment del deute». La previsió és tancar l'exercici del 2024 amb un endeutament de 115,7 milions d'euros, 3,86 milions menys en relació amb el tancament del 2023. Així mateix, la previsió de la ràtio d'endeutament és del 63,93%, per sota dels llindars màxims legals.

El tercer tinent d'Alcaldia, Daniel Rubio, va destacar que els pressupostos i les ordenances fiscals presentats són fruit de «setmanes dures» de treball i «caps de setmana que hi hem hagut de destinar». Addicionalment, esmentà que l'equip de govern només tenia dues opcions: «O no tocar res per anar marxa enrere o avançar». Tant els pressupostos com les ordenances fiscals van ser compartides i posades a coneixement de la ciutadania ahir en una nova audiència pública al Centre Cívic Llevant.