Els propietaris volen que el banc de Gaudí torni a Reus per a quedar-s'hi

«Volem que el banc de Gaudí es quedi a Reus». Francesc Riera i Antoni Sentís són els propietaris d'un banc de jardí de pedra artificial atribuït a l'arquitecte, construït el primer quart del segle XX, catalogat com a Patrimoni Cultural Català i que, en temps pretèrits, reposà a la casa Larrard, al Park Güell.

Fa un parell de mesos que han pogut recuperar la peça, que ha estat una dècada «segrestada» a Barcelona, en paraules de Sentís –va ser cedit per a exposar-se, teòricament, en una galeria d'art internacional, però mai no veié la llum–. «Després de deu anys d'haver tingut el banc segrestat, no vull que li torni a passar res més, sinó que es quedi a Reus», continua. Per això, els propietaris demanen que l'Ajuntament expressi la seva voluntat de quedar-se amb aquesta part del patrimoni de Gaudí, però exigeixen una resposta abans que conclogui l'octubre.

L'element de pedra està valorat en 2 milions d'euros, tenint en compte un informe emès per l'empresa especialitzada Taxo l'any 2011. Essent conscient que el compte enrere s'està esgotant, Sentís apunta que «de condicions, només n'hi ha una: que es quedi a Reus». Amb el compromís ferm, ja es negociaria el preu definitiu i com s'efectuaria la transacció. En aquesta línia, Sentís assenyala que es podria tancar una hipoteca de 15 anys per pagar un lloguer mensual.

També diu que ha demanat a la Diputació de Tarragona que subvencioni el moviment i que arribà a cartejar-se amb la Casa Reial per demanar que comprés l'obra i la regalés a Catalunya. Si el cronòmetre juga en contra és perquè Riera i Sentís han rebut l'interès d'organitzacions del Japó, la Xina i França per apropiar-se del banc. Riera comenta que, de l'estranger, han arribat ofertes que superen el valor de la peça, però afirma que el consistori el podria adquirir per un milió d'euros menys que els seus competidors «per no portar-lo fora» i «perquè ens estimem Reus».

De fet, el seient atribuït a Gaudí no seria un desconegut per a la terra natal del seu pare, sinó que van tenir el gust de conèixer-se ara fa una dècada. Va ser el 2010 quan la peça de mobiliari va incorporar-se a la col·lecció del Gaudí Centre per a ser exposat. La cessió gratuïta era temporal i els propietaris tenien intenció de vendre el banc. Davant la negativa del consistori, va iniciar un periple que l'ha portat a visitar París, Barcelona, l'Espluga de Francolí i Montblanc i, si no s'arribés a una entesa, ja té el passaport renovat.

El viatge del banc

El banc de jardí va néixer entre el 1906 i el 1922 i s'establí a la Casa Larrard, residència d'Eusebi Güell. El respatller no és recte, sinó que està decantat enrere, i Sentís esmenta que no és un error de disseny ni fruit del desgast, sinó que es feu a propòsit perquè el Comte de Güell pogués abraçar la seva dona mentre hi reposaven. Passant per una situació econòmica desfavorable, la família Güell va vendre part de les seves propietats a un amic, Ramon Mas Carles, inclòs el banc, que es traslladaria al carrer de les Ciències, al barri d'Horta.

La finca va passar a mans de Josep Caelles a la dècada del 1930 i, vint anys més tard, José Samarra i Ramona Riera, germana de Francesc Riera, s'instal·laren en un xalet dos números enllà. L'amistat entre les famílies va propiciar que un regal d'aniversari per a Riera fos el banc gaudinià. Les expropiacions per a la construcció del túnel de la Rovira van forçar que Samarra i Riera es mudessin al passeig de Maragall, però no abans de la intervenció de Francesc Riera, qui ajudà el matrimoni a obtenir un acord més beneficiós econòmicament. Com a mostra d'agraïment, va rebre la peça de mans de la seva germana, que havia d'anar a viure a un pis «i no sabia on posar-lo».

De l'Espluga de Francolí passà a Montblanc, on resideix actualment. Ben entrat el segle XXI, amb Lluís Miquel Pérez a l'Alcaldia, aquesta part del patrimoni d'Antoni Gaudí va allotjar-se al Gaudí Centre, però, dos anys més tard, va tornar a fer les maletes. Sentís, hereu de Joan Bassegoda, director de la Reial Càtedra Gaudí, va cedir tota la documentació que tenia sobre l'arquitecte al Gaudí Research Institute, amb l'excepció del banc: l'empresa Sotheby's va quedar meravellada amb l'obra i volia subhastar-la a París. Amb tot, l'acord es va trencar el dia més assenyalat.

El preu de sortida va ser d'entre 100.000 i 150.000 euros, cosa que va irritar els seus propietaris, ja que se'ls havia suggerit que l'import base seria molt superior. Van decidir aturar la venda i endur-se el banc. La persona que va fer d'intèrpret en les negociacions amb França era filla d'un home que es dedicava a «salvar empreses». Riera demanà ajuda per salvar la Masia Salat, de les Borges Blanques, i col·locar el banc en algun lloc prominent. No s'adonà que el contracte, en lloc de ser per a 3 anys com havien dit, era per 10. Després d'un procés judicial, va poder recuperar el banc.