Economia
La taxa de terrasses a Reus és inferior que als municipis de l'entorn
La restauració apunta que les tarifes reduïdes expliquen «que a Reus tinguem més vida al carrer»
La pujada d'impostos anunciada per l'Ajuntament de Reus i aprovada provisionalment en el ple del passat divendres va generar malestar entre la població. Una de les taxes que més s'ha incrementat, en un 40%, és la d'ocupació de la via pública amb terrasses. Amb tot, la ciutat continua aplicant una tarifa tipus anual força inferior a la de municipis del voltant com Tarragona, Salou, Cambrils o Riudoms.
Segons dades facilitades per l'Ajuntament de la capital del Baix Camp, actualitzades després de l'aprovació de les ordenances fiscals, la mitjana de l'import que es paga per a una ocupació de 22,5 metres quadrats de via pública mitjançant terrassa amb taules i cadires –deu taules amb quatre cadires cadascuna– oscil·la entre els 227,58 i els 720,67 euros, segons el lloc on es trobi. Els 720,67 euros correspondrien a una terrassa de categoria 1, és a dir, situada en indrets cèntrics com la plaça de Prim, del Mercadal o de la Llibertat. D'altra banda, la tarifa més econòmica, referent a la categoria 6, equival a vies poc transitades, com els camins de Blancafort i de la Selva.
En comparativa –tenint en compte les dades prèvies a l'aprovació dels expedients d'ordenances fiscals per part de la resta de consistoris–, el que es paga a Reus és, en línies generals, molt menys que el que costa posar una terrassa a Salou, Cambrils, Tarragona, Amposta, Valls, Riudoms i Torredembarra. En les terrasses de primera categoria, el preu equival a la meitat de la mitjana dels set municipis, disparada per les taxes aplicades a Salou (3.448,80 euros), Cambrils (2.360,70 euros), Tarragona (1.148,18 euros) i Amposta (1.069,20 euros).
El president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria (AEH) de Reus, Víctor Perales, reconeix que «som conscients que, fins ara, teníem un preu més reduït», però considera que «potser això és el que fa que a Reus tinguem molta més vida als carrers que a Tarragona, per exemple». Perales assenyala que el fet que ciutats i pobles del voltant tinguin taxes més cares no significa «que a Reus estiguem fent les coses malament», sinó que la política local va dirigida «a què la gent vingui i tinguem un avantatge sobre ells». «La política d'apujar els preus perquè els veïns els tenen més cars no és correcta, s'ha de mirar amb vista i perspectiva el que es vol fer i cap a on volem anar», reflexiona.
El president de l'AEH Reus qualifica la pujada de la taxa de terrasses de «molt abusiva» i apunta que representa uns ingressos de 90.000 euros addicionals per a les arques municipals, una quantitat que no significa un gran canvi en el pressupost, però que repercuteix notablement en uns restauradors que ja manifestaren divendres el seu descontentament. Així mateix, recorda que el tribut d'ocupació de la via pública no és l'únic que afecta els negocis del sector. «Estem fent més hores que mai per guanyar menys que mai», lamenta, tot mencionant que el marge comercial s'ha reduït un 5%.
Malgrat tot, Perales comenta que el govern municipal s'ha mostrat obert a negociar per arribar a l'aprovació definitiva amb un acord sobre la taula que satisfaci més ambdues parts. «Nosaltres hem de continuar tenint una política de generar que els carrers estiguin plens de vida, que sigui fàcil aparcar aquí i que la gent vingui», afirma. També assenyala que molts establiments han ocupat locals que antigament acollien botigues tradicionals i es pregunta «quina vida hi hauria a la plaça del Mercadal» si tots els restauradors decidissin retirar les terrasses.