Ben abrigats, els reusencs no falten a la seva anual cita amb els difunts

Per molt que ho intentava, el sol no aconseguia escalfar el dia. El fred no havia esperat a l'hora de la rifa de la confitura per desplegar tot el seu poder i, ja de bon matí, la gelor anà calant als ossos de la població. Qualsevol cicatriu d'una pretèrita intervenció quirúrgica dolia com el primer instant. Semblava un diumenge de manta, en què l'únic que hom anhela fer és girar-se i continuar dormint, arraulit, abraçat. Malgrat tot, no era dia de droperia.

Enfrontant-se al mal temperament del termòmetre i començant a acumular capes com si s'anés a hivernar, cadascú al seu ritme, fins i tot el més peresós desfilà cap al Cementiri General. El fred s'esforçava al màxim per arruïnar la jornada, però no havia previst que al cel brillaven més estrelles: el record dels difunts guiava els companys que romanien al món terrenal.

Com cada any, centenars i centenars de reusencs, aquest cop, ben abrigats, deambularen entre làpides l'1 de novembre. Uns, portaven rams de flors, rememorant els gustos de qui els contemplava des de dalt. Altres, amb les mans a les butxaques, tornaven a parlar amb familiars i amics en un moment d'íntima reflexió, amenitzat per la música que s'escolia entre els passadissos. Sonà el violoncel, el violí, el sac de gemecs, la flauta travessera. Per al gaudi de cadascú.

L'alcaldessa, Sandra Guaita, flanquejada per altres membres de l'equip de govern i representants dels partits de l'oposició, va retre homenatge als difunts amb una ofrena floral al panteó dels fills il·lustres.

Amb tot, la festivitat de Tots Sants no simbolitzava només malenconia, tristesa, record i dolor. La tradicional rifa de la confitura oferia la possibilitat d'endur-se a casa un assortiment de dolços i begudes de quilòmetre zero a qui decidís passar per l'Orfeó Reusenc, el Centre d'Amics de Reus o la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia. Durant tot el dia, desenes de reusencs passaren pels seus locals per veure si havien tingut la sort de citar-se amb la deessa Fortuna.

Fos per alleugerir la pena dels desventurats, per acabar d'adelitar-se d'un benaurat festiu o per passar un vespre lluny de les cabòries del domicili, encara restava una darrera proposta per completar el recorregut del dia de Tots Sants. La Sala Santa Llúcia oferia la representació de La llegenda de Sleepy Hollow (o la llegenda del genet sense cap), basada en el clàssic de Washington Irving. Tot i la modernitat que sembla engolir la tradició, aquesta es resisteix a perdre la batalla i les velles llegendes que s'explicaven a la vora del foc continuen posant la pell de gallina encara que siguin relatades en mig de gèlides tremolors.