Reus té plantats 8.000 exemplars d'ailant, una espècie invasora

El terme municipal de Reus té una cinquantena de poblacions i més de 8.000 exemplars plantats d'ailant. Aquest és el còmput que ha fet Pau Cartanyà, alumne de segon de Batxillerat de l'Escola Puigcerver, a l'hora d'elaborar el seu treball de recerca. L'ailant és un arbre catalogat com a espècie exòtica invasora, que arribà a Europa de l'Àsia oriental com a element ornamental, però que s'ha convertit en un perill per a la biodiversitat autòctona. «Fins i tot podria causar l'extinció d'espècies», assenyala Cartanyà.

L'estudiant apunta que aquest arbre «tendeix a crear poblacions només d'ailant i desplaça les altres espècies que hi ha», tot afegint que «no ens serveix de res», atès que no se n'aprofita el fruit, conté una substància tòxica –que directament no afecta els humans, sinó que inhibeix el desenvolupament d'altres plantes– i és massa «prim i fràgil» perquè els animals hi facin niu. Al terme de Reus, la majoria dels individus es troben als afores i a zones periurbanes, com rieres i barrancs, si bé Cartanyà també n'ha trobat en espais propers al centre, com la plaça del Pintor Ferré Revascall.

Els exemplars que estan en nuclis habitats no suposen un risc gaire elevat, atès que, tal com precisa Cartanyà, «no tenen on escampar-se». El veritable problema sorgeix en indrets no controlats, «abandonats i que no es cuiden». «És una espècie molt oportunista, quan arriba a un lloc i s'hi estableix, s'escampa molt fàcilment, tendeix a fer petits boscos i no deixa entrar-hi res més», subratlla. Per tot plegat, assenyala que la prevenció i la renaturalització són dos factors clau per evitar la seva expansió, ja que li és més difícil penetrar en ecosistemes madurs, tot i que la possibilitat hi és. Mantenint un terreny ben cuidat i revisant-lo periòdicament, si es trobés un exemplar d'ailant, es podria tractar individualment i eliminar-lo com es fa amb les males herbes.

Amb tot, Cartanyà esmenta que l'actuació per frenar-ne l'expansió és «molt limitada». Per erradicar la seva presència, es mesura el diàmetre de l'arbre, es tala i es perfora i, a continuació, se li injecta un herbicida. Per ajudar i conscienciar en la lluita contra l'ailant, a banda d'efectuar el seu treball de recerca, Cartanyà ha dut a terme xerrades i una sortida amb alumnes de l'escola i ha elaborat un mapa amb dades sobre les poblacions que ha trobat, que voldria facilitar a la regidoria de Medi Ambient.

Anys de feina del CEN

Cartanyà va descobrir el problema amb l'ailant de la mà de l'Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN). Fa uns anys que hi col·labora i va decidir prendre part d'un taller a la vall del riu Glorieta. «Si a Alcover n'hi ha, i quan vaig cap a Barcelona en veig molt, a Reus també n'hi haurà», pensà. Així començà a perfilar el tema del seu treball de recerca. El recompte l'ha fet recorrent el terme a peu, en bicicleta i amb cotxe.

El president de l'associació CEN, Jesús Ortiz, remarca que l'ailant «és una de les espècies exòtiques invasores més perjudicials que tenim, però la gent encara no el coneix i no s'adona del risc». Fa una dècada que advertí de la seva proliferació, però no ha estat fins fa poc que s'han començat a fer actuacions per eliminar l'ailant. En l'actualitat, està inclòs en el Catàleg Espanyol d'Espècies Invasores i està prohibida la seva comercialització, transport i plantació.