El film 'Teoria dels cossos' es preestrena a Reus amb Ferrater com a «àngel de la guarda»

De la mà de Teoria dels cossos, Joan Ramon Armadàs, qui estava debutant com a director d'un llargmetratge, i el seu equip van viure ahir una preestrena triplement emocionant. D'una banda, «estrenar una pel·lícula ja és una cosa de per si espectacular en aquest país, perquè costa molt, i aixecar un projecte en llengua catalana és un esforç titànic», explicava Armadàs a Diari Més. A més, l'acte tenia lloc «en una de les ciutats on has rodat i que té un paper central», com és Reus. La cirereta del pastís era fer-ho en un indret que deixà la «pell de gallina» al director, el Teatre Fortuny.

Desenes de curiosos van apropar-se ahir a l'emblemàtic auditori de la plaça de Prim per gaudir de la presentació de Teoria dels cossos, una comèdia romàntica protagonitzada per Miquel Sitjar i Ivana Miño que té en Reus i Sant Cugat els seus dos pilars fonamentals; dos municipis íntimament lligats amb Gabriel Ferrater –nasqué a Reus i morí a Sant Cugat–. La coincidència no és casual, atès que el nom del film ja agafa en préstec un dels llibres del poeta. I és que tal com expressà Armadàs, Ferrater és «l'àngel de la guarda de la pel·lícula i el punt d'unió dels dos protagonistes». Miño interpreta una professora de literatura catalana de l'Institut Gabriel Ferrater i Sitjar és el director de la Biblioteca Municipal de Sant Cugat del Vallès.

El centre educatiu de la capital del Baix Camp va ser un dels llocs on es rodà el film, en concret, la seva «part tranquil·la». Els espectadors també van poder veure plànols gravats in situ durant la Festa Major de Sant Pere, la «part salvatge». Armadàs detallà que van haver «d'assaltar la Festa Major» i introduir-s'hi de ple, amb la dificultat afegida que no era una celebració simulada, sinó que Reus estava vibrant amb els balls del Seguici Festiu i la tronada. «En una pel·lícula, si una cosa no surt bé, talles i tornes a fer-la, però no pots parar la Festa Major», apuntà el director. Amb tot, l'esforç valgué la pena. «Jo, que soc de Sant Cugat, tinc enveja; si fos reusenc, se'm posaria la pell de gallina veient aquestes imatges en pantalla gran al cinema», conclogué.