Assolir l'èxit més enllà de l'horari

Una noia, acabada d'arribar a Reus, va començar a assistir als espais d'aprenentatge a tercer d'ESO. Provenia d'una família acadèmica, però no dominava l'idioma; era versada en matemàtiques, però no era capaç d'entendre què se li demanava als enunciats. El seu esforç participant en les classes de suport es va veure traduït en millors resultats acadèmics. Actualment, ja cursa primer de Batxillerat. «No m'hauria imaginat fer Batxillerat sense aquest suport», va expressar a Regina Gairal, membre del grup de recerca Impacte Social i Educació (IMSE) i professora del Departament de Pedagogia de la URV.

Els espais d'aprenentatge són un projecte de l'IMSE, l'associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen i el Pla Educatiu d'Entorn de l'Ajuntament, impulsat des de fa tres anys, que pretén assegurar que els estudiants d'ESO puguin continuar avançant acadèmicament, tot i trobar-se en situacions de vulnerabilitat. Dos dies a la setmana, acabada la jornada lectiva, una trentena de joves –d'un parell d'instituts i un Centre Residencial d'Acció Educativa– tornen a les aules.

«Són alumnes que, a les seves llars, malgrat tenir suport vers els estudis, es troben amb el fet que els pares tenen barreres que dificulten poder ajudar-los amb les tasques acadèmiques i, per això, valoren que es pugui donar un cop de mà per contribuir al seu èxit educatiu», explica Gairal, qui subratlla que «els que duen a terme activitats acadèmiques fora de l'horari lectiu milloren els seus resultats» i «tenen més confiança cap als estudis». Els criteris fixats per a beneficiar-se del programa són tenir ganes de continuar estudiant i assistir a l'espai de forma voluntària.

Fer els deures, repassar els continguts dels exàmens o transmetre dubtes són tres de les accions que poden completar en aquests punts –que es desenvolupen a l'institut o en un centre cívic–, si bé Gairal apunta que molts dels estudiants «venen amb els deures fets i amb tasques concretes a preguntar». A més, es potencia l'aprenentatge del català fent els comentaris en aquesta llengua, atès que alguns dels assistents són d'origen estranger i el principal obstacle amb què es topen és l'idioma. Així mateix, els voluntaris els presenten com funciona la universitat i la possibilitat d'accedir a beques. «Tots tenim unes altes expectatives cap a aquest alumnat», remarca Gairal.

En l'actualitat, una quinzena de voluntaris assessora els joves, entre el grup de recerca, professors universitaris, membres de la comunitat i alumnes dels graus vinculats a l'educació. Amb tot, es continuen buscant més persones perquè, així, «es podrien ampliar les places i més nois podrien beneficiar-se de l'espai educatiu», assenyala Gairal. Els interessats poden posar-se en contacte amb els impulsors a través de l'adreça carme.garciay@urv.cat.