Arquitectura
L’Institut Pere Mata de Reus presenta una maqueta del seu projecte original
L’obra, modelada per l’ETSA URV, mostra la idea imaginada per Domènech i Montaner
La maqueta s’ha elaborat amb una impressora 3D amb resina per poder-la detallar al màxim.
L’Institut Pere Mata compta, des d’ahir, amb una maqueta del projecte original que havia ideat l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner per al complex hospitalari, amb disset edificacions i en perfecta harmonia amb l’entorn natural. «Ens ajuda moltíssim a projectar encara més aquesta joia modernista i a entendre la magnitud del que va projectar l’arquitecte», va expressar la regidora en cap de l’àrea de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, en la presentació del model, elaborat per l’Escola Tècnica d’Arquitectura (ETSA) de la URV a través de la documentació conservada.
La maqueta permetrà completar «un salt qualitatiu de l’experiència de visita de l’Institut Pere Mata», en declaracions de Llauradó, atès que els turistes la podran contemplar en el mateix recorregut que els guiarà pel Pavelló dels Distingits. Addicionalment, a l’estiu, l’Agència Reus Promoció va estrenar un espai immersiu a les instal·lacions del recinte modernista que permet copsar l’essència de Domènech i Montaner.
Els edificis del complex han estat representats a través d’una impressora 3D amb resina, una tècnica que «permet donar un detall major, al mil·límetre», assenyalà el professor David Moreno, coordinador del projecte. La base està feta de fusta. Tal com explicà el director de l’ETSA URV, Roger Miralles, es va pensar a diferenciar les parts que s’havien acabat convertint en una realitat i les que restaren en la imaginació de l’arquitecte. Amb tot, es va considerar que, aleshores, hi hauria «molts estímuls». Així mateix, que el color sigui metàl·lic i brillant fa entendre que es tracta d’una «arquitectura irreal, que no es va construir mai» i, alhora, «una joieta», digueren Moreno i Miralles.
Un dels aspectes que va sorprendre els investigadors va ser «l’absoluta meravella» de la capella projectada, segons Miralles. També, el sistema de tancament del perímetre, emprant el mètode ha-ha, en què, de lluny, no es veu la tanca i transmet una sensació de continuïtat i de no estar reclòs. «La maqueta permet veure la capacitat que tenia Domènech i Montaner d’imaginar un complex hospitalari fent que les persones se sentin integrades», valorà Llauradó.