Llegir Domènech i Montaner com si fos un conte

L’Apis és una abella curiosa que ha descobert que, en algunes voreres dels carrers de Reus, hi ha uns hexàgons daurats com les cel·les del seu rusc. I, a més, tenen escrits uns noms i unes dates. Ben aviat descobrirà que en aquestes peces geomètriques hi ha un nom que es repeteix sovint: Lluís Domènech i Montaner. És així com aquest insecte trobarà les cinc construccions emblemàtiques d’aquest arquitecte modernista a la ciutat de Reus.

Pel camí, coneixerà altres bestioles que li seran amigues, i descobrirà moltes curiositats sobre la ciutat i el mateix arquitecte.

Aquest és l’argument del conte Els hexàgons daurats. L’Apis coneix Lluís Domènech i Montaner (Sidillà Edicions), escrit per la reusenca Carme Merlo Montagut i il·lustrat per la cambrilenca Núria Capella Pujals. Totes dues són professores a l’institut Domènech i Montaner de Reus, i la Núria també és arquitecta.

Tot plegat va arrencar quan, en el marc de l’Any Domènech i Montaner, el seu institut va rebre l’encàrrec de realitzar alguna acció educativa sobre la seva obra. D’aquí va sorgir la idea de fer aquest conte, que si bé està adreçat principalment a infants de 6 a 11, anys també té la voluntat –i ho aconsegueix– d’atrapar el públic més gran.

«L’Apis és una abella que viu en un rusc al pati de l’institut. Ajudada per diferents animals i pel vent de Mestral que bufa a Reus, anirà descobrint els edificis», explica la Núria. La il·lustradora assegura que la intenció de les autores és despertar la curiositat del públic, «perquè hi ha gent que gairebé no coneix els edificis que hi ha al centre de la ciutat o que es pensa que són tots de Gaudí, perquè és l’únic arquitecte modernista que coneixen».

La tria de la protagonista, l’abella Apis, no és casual. «És un insecte que treballa de forma cooperativa, igual que ho feia Domènech i Montaner. Es pot establir un paral·lelisme molt clar entre l’una, que al rusc s’envolta d’altres abelles que fan altres tasques, i l’altre, que s’envoltava de professionals com ara escultors, vitrallers, ebenistes, etc.», destaca la il·lustradora. Aquesta qüestió, la del treball en equip, és un dels valors que el conte permet treballar de manera paral·lela.

I, segons detalla la il·lustradora, no és l’únic: «Es poden treballar qüestions com la mort, perquè una de les obres menys conegudes de Domènech i Montaner és la capella que li va encarregar el senyor Margenat quan se li va morir un fill, fet que també va viure el mateix arquitecte. O les malalties mentals, perquè passem per l’Institut Pere Mata. També es pot reflexionar sobre l’autoconeixença, en visitar la Casa Rull i veure que a la façana hi ha uns símbols que ens parlen de la persona que hi va viure.

Fins i tot de la gelosia, en passar a la Casa Gasull, ja que el seu propietari va voler que mostrés la seva capacitat econòmica a la ciutat…». A banda del llibre, les autores també han elaborat un quadern per treballar totes aquestes qüestions associades a la història. Els hexàgons daurats. L’Apis coneix Lluís Domènech i Montaner ja és a les llibreries.