Reus Energia planteja expandir-se als àmbits privat o supramunicipal

La comercialitzadora Reus Energia va néixer per donar cobertura a l’Ajuntament, les empreses municipals i els organismes autònoms. Avui dia, ja estan projectades instal·lacions que permetrien generar gairebé el 100% de l’energia que requereixen els equipaments públics i l’enllumenat. 

«Només ens queden dues vies de creixement: entrar en l’àmbit privat i veure quin és el marc normatiu o créixer en el sector públic, on l’únic nínxol que tenim és donar-li una visió més metropolitana», va assenyalar el tercer tinent d’Alcaldia i regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, en una trobada amb periodistes, on també assistiren l’alcaldessa, Sandra Guaita, i la primera tinent d’Alcaldia, Noemí Llauradó.

Rubio comentà que «l’energia que es produeix a Reus la podem vendre a qualsevol punt de l’Estat» i afirmà que la capital del Baix Camp és «capdavantera». «En el moment que siguem 100% sostenibles, el creixement de l’empresa passa o per l’àmbit privat a la ciutat o per l’àmbit supramunicipal», comentà. Així mateix, apuntà a la voluntat de «replicar el model en altres punts de la ciutat», com els polígons industrials amb plaques solars col·locades, per tal de constituir noves comunitats energètiques.

Un altre dels temes tractats va ser el tancament de la Residència de Gent Gran, l’ICASS. Guaita reafirmà que «volem que les places públiques es quedin a Reus» i avançà que, avui, hi haurà una reunió amb representants del Govern català per obtenir «un retorn». L’alcaldessa demanà als Reis «que l’Estat i la Generalitat exerceixin les seves competències com pertoca», en àmbits com les infraestructures.

De fet, se centrà a parlar al TramCamp, el tramvia del Camp de Tarragona, i se sumà a la crida de l’alcalde de Salou, Pere Granados, en assegurar que «en alguna trama urbana hem demanat que no hi hagi catenàries». «No és que no es vulgui el tramvia, sinó que volem que sigui un tramvia ciutadà», expressà. «Que és necessari és indiscutible», afegí. En aquest context, Llauradó, qui presideix la Diputació de Tarragona, recordà que serà «la primera inversió de caràcter metropolità».

Pel que fa a la creació de l’Àrea Metropolitana de Tarragona, la batllessa esmentà que s’han «trencat fronteres municipals per donar resposta a les demandes ciutadanes» i va reconèixer que, si bé a les localitats els «costa» pensar més enllà dels seus límits, veure que el territori funciona bé serà un benefici per a tothom. En aquesta línia, Llauradó declarà que «treballar com una ciutat única és un canvi de xip» i apuntà a la «mutualització de recursos» com una de les tasques per organitzar-se globalment.

Les esperances dipositades en la Ganxeta, un sistema de mobilitat que no només aborda la sostenibilitat ambiental, sinó que també permet treballar la salut; les noves ordenances fiscals i la cinquantena d’al·legacions rebudes i la voluntat de transformació d’una ciutat perquè «els reusencs visquin més i millor» van ser altres dels temes tractats en la trobada.