El Museu Salvador Vilaseca pretén renovar la seva museografia
Es vol realçar la col·lecció d’arqueologia, que permet explicar el poblament fins al món romà
Marc Ferran i Daniel Recasens, comentant la importància de la peça de ‘la cérvola’.
L’Ajuntament de Reus s’ha plantejat repensar els museus. Si bé el Museu d’Art i Història, a la plaça de la Llibertat, serà l’escenari de les primeres passes —ja s’han convocat les licitacions per a renovar l’edifici i la museïtzació—, l’equip de govern també té intenció d’actualitzar la museografia de l’exposició permanent de la col·lecció d’arqueologia del Museu Salvador Vilaseca.
La voluntat, plasmada en el Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-27, té per objectius «trobar una fórmula per posar en relleu peces que han quedat obviades o quotidianitzades» i «treure més profit d’una col·lecció que és molt potent», en paraules del regidor de Cultura, Daniel Recasens. El director del Museu de Reus, Marc Ferran, explica que l’exposició es va muntar a la dècada del 1980 i que «seguia els cànons establerts en la museografia del moment». «Han passat uns 40 anys i s’han introduït canvis, però cal aprofundir en la reforma de com expliquem el relat», expressa. «L’espai ha quedat obsolet», valora Recasens.
Ferran assenyala que la col·lecció «com a recurs educatiu és molt potent, però podem fer un pas més per millorar-lo per als alumnes i per al públic general». Així mateix, comenta que la presentació original estava pensada «per a especialistes», ja que la informació de les peces acostuma a limitar-se a comentar el lloc on es van trobar. «Els elements explicatius, que són el que realment és interessant, en aquell moment no es portaven tant», apunta. Amb tot, Recasens comenta que, en el present mandat, es començarà a treballar «per fer aquest salt endavant» i, per tant, encara s’ha d’establir el calendari del projecte i analitzar, exactament, com es voldrà presentar el relat i quines actuacions s’executaran.
El director del Museu de Reus subratlla la importància d’una col·lecció «que potser és única», que té per gènesi l’herència de l’historiador Salvador Vilaseca, i que «és capaç d’explicar el poblament des del paleolític, des que apareix l’home, fins al món romà» al territori, no només al terme municipal de Reus, sinó també als municipis del voltant. A més, aconsegueix fer-ho «tot seguit». «No hi ha cap forat cronològic», esmenta. Entre les peces que conserva, destaca la cérvola, un dibuix gravat sobre una petita placa de pissarra, que data de l’epipaleolític, amb uns deu mil anys d’antiguitat, que fou «de les primeres peces escultòriques trobades a Catalunya».