Lau Noah: «La meva música és un món propi on la melodia precedeix i lidera el viatge musical»

La compositora i multi instrumentista reusenca resident a Nova York, Lau Noah, ha publicat el seu primer disc A dos, una obra intimista que té en el seu centre la veu i la guitarra acústica. En declaracions a l’ACN, Noah apunta que el leitmotiv del disc A dos és «la connexió entre dos músics quan canten en directe» i que aquesta ha estat «la prioritat per sobre de qualsevol aspecte tècnic i sonor». I en aquest cas, la cantant s’ha envoltat en les cançons de l’àlbum de músics com Jacob Collier, Jorge Drexler, Sílvia Pérez Cruz, Christ Thile, Cécile Mclorin Salvan i Salvador Sobral. «La meva música és un món propi on la melodia precedeix i lidera el viatge musical», afirma.

Noah confessa que la creació del disc A dos ha estat un procés llarg, que ha requerit «molta paciència», on ha esperat «els moments oportuns per poder gravar amb aquests grans artistes i trobar la manera de fer-ho el més bonic possible sense gairebé recursos». En total, detalla, ha estat «un viatge de gairebé dos anys, gravant entre Los Angeles, Nova York, Londres, Madrid i Barcelona».

La cantant apunta que va tenir el que anomena «un moment d'eureka» quan era a Madrid la primavera del 2022 i una nit que no podia dormir, va imaginar-se dues cadires en un teatre buit, una davant de l'altra, i va pensar que «la història d'amor musical més bonica del món és quan dos persones canten juntes. Així que vaig decidir reproduir aquesta història d'amor amb tots els meus convidats, i els vaig anar escollint a mida que sorgien les cançons». Hi col·laboren en duets amb ella Jacob Collier, Jorge Drexler, Sílvia Pérez Cruz, Christ Thile, Cécile Mclorin Salvan i Salvador Sobral.

Noah apunta que el leitmotiv de l’àlbum és «la connexió entre dos músics quan canten en directe. Això ha estat el nucli de cada peça i la prioritat per sobre de qualsevol aspecte tècnic i sonor». La cantant va assegurar-se d’escollir col·laboradors a qui admirés i hagués «connectat a nivell humà». Creu que aquesta necessitat «sorgeix arran de voler demostrar que la música és i sempre serà un medi d'expressió humà i orgànic, que l'artesania de ser músic es demostra en les preses en directe sense trampa, amb un micròfon i res més».

A dos està escrit en castellà i anglès, i beu, explica, de les influències d'aquests dos mons en els qual ha habitat: una infància i adolescència vivint a Catalunya i uns deu anys a Estats Units. «El pont que ho uneix tot és la guitarra i la veu, perquè totes les influències musicals que es poden sentir al disc tenen com a centre aquests instruments: del Bluegrass, a la Ranxera; a la peça instrumental clàssica amb aire de cobla espanyola, fins a la col·laboració amb una ‘cantaora’ de flamenc». Les cançons que beuen del folk nord-americà sempre tenen com a nucli la guitarra i la veu, afegeix.

Fil narratiu

Descriu la seva música com «un món propi on la melodia precedeix i lidera el viatge musical». Explica que el fil narratiu és molt important en la seva música. «Tant com si hi ha paraula o no, sempre observo la cançó com si fos una pel·lícula en si mateixa, un llibre o una coreografia». Indica que hi ha d'haver «un equilibri, un clímax, un principi familiar, un final acollidor i contundent».

Les influències de Lau Noah són les bandes sonores de les pel·lícules de Disney, i artistes que l'inspiren com Damien Rice o el guitarrista Manolo Sanlúcar.

El periple a Estats Units

La compositora, de 29 anys, va arribar a Nova York fa nou anys procedent de Reus. «Nova York ha estat una ensenyança meravellosa, perquè la comunitat forjada en un lloc on hi depens d'ella per sobreviure no és el mateix que la comunitat que es crea per proximitat en un barri o una ciutat més ‘amigable’. Nova York imposa la seva voluntat molt sovint i tenir amics a qui puguis demanar ajuda és primordial». Declara que tothom va Nova York a complir «un somni, a ser qui volen ser, i en molts casos això implica deixar de ser qui eres quan vas arribar. És una ciutat de transformació i això és extremadament creatiu i inspirador. Per això crec que els artistes hi troben una casa temporal».

Reconeix que vol tornar, però no tant a Espanya, sinó a Europa, «on la qualitat de vida és més alta i hi ha una mica més d'espai i temps per escriure. Irlanda és el meu següent pas, però el vent dirà», conclou.

Trajectòria

En aquests anys, Noah ha tocat en la prestigiosa plataforma Tiny Desk Concerts i ha rebut diversos reconeixements internacionals. També ha composat música per múltiples pel·lícules i ha fet conferències sobre composició i creativitat a les universitats Ivy League. Ha tocat també en recintes com l'històric Royal Albert Hall, de Londres.