Cultura
Desgranant els secrets de la novel·la amb Serra
L’escriptor Màrius Serra ha dut a terme un taller sobre el gènere literari «per antonomàsia» a la Biblioteca Xavier Amorós
Una vintena de persones es van inscriure al taller de novel·la, que s’ha dividit en tres sessions.
El crec del terra a cada trepitjada, cada passa, cada moviment, trencava el silenci. La Biblioteca Central Xavier Amorós guardava l’expiració. Uns elegits estaven a punt de completar l’apassionant repte que havien decidit afrontar. Una «aventura», diria el seu guia. Estaven embadalits, encisats, escoltant-lo, plaent-se de la seva oratòria, la seva experiència, les seves anècdotes, la seva vida.
Davant d’una vintena de valents, l’escriptor Màrius Serra va dur a terme un taller de novel·la a Reus per desgranar i descobrir els secrets del gènere literari «per antonomàsia». «Hi podríem estar discutint hores i hores perquè no té límits», va expressar. És la gran «potència» de la prosa, però, també, el seu botxí: Serra només tenia tres sessions, 4 hores i 30 minuts.
La teoria —personatges, temps, narrador— de la primera classe fou mostrada a la pràctica analitzant La dona més pintada, l’obra més recent «i més reusenca» de Serra. En la clausura, esperava que els assistents fossin els protagonistes. I així fou. Havien d’elegir una novel·la que hagi deixat empremta en ells.
«Aquella que diríeu si algú us para pel carrer», exemplificava el mestre. Els records de joventut floriren. Mercè Rodoreda encetà el debat. «Vaig començar a ser lector en català gràcies a Rodoreda», va reconèixer l’escriptor. Una de les participants es va topar amb La plaça del diamant com a lectura obligatòria en l’etapa estudiantil.
«Què em trobaré aquí?», es preguntà amb desgana. «La vaig trobar tan preciosa que em va marcar», va afegir de seguida. «Em va impressionar molt», comentà una segona persona, fent referència a Mirall trencat. El següent nom a ser pronunciat fou el d’Umberto Eco. El nom de la rosa no fou escollit només una vegada, sinó, també, dues.
Abans del comiat, era l’hora d’enfrontar-se a la prova de foc: mirar als ulls de la novel·la i proposar-se començar-ne una. Els assistents havien de suggerir una idea que, anhelen, podria esdevenir un relat. Serra, al llarg de les tres sessions, va haver d’enfrontar-se al particular desafiament de «formalitzar coses que fem des de la pràctica». «No ho acostumo a fer i ha estat un repte», reconeixia. Pels rostres dels alumnes, sembla que el professor aprovà amb nota.