Quan un abric esdevé la millor disfressa per Carnaval

Tony Tony Chopper va arribar ahir a la ciutat i es deixà veure recorrent els carrers més concorreguts. Metge de la tripulació dels Pirates del Barret de Palla, de la sèrie One Piece, devia sentir-se com si estigués al seu regne de Sakura natal. «Rere els somnis i els anhels, tots solquem el vent», comença la cançó d’obertura de l’adaptació al català de l’anime. I a la capital del Baix Camp, va caler solcar les insistents i gèlides ràfegues de vent que bufaven per arribar a la rua matinal de Carnaval. En aquesta edició, la disfressa més popular entre el públic no fou la de clàssics com Super Mario, Pikachu o Batman, sinó una composta per un abric, uns guants i un tapaboques. Una de les colles participants en la desfilada ja havia marcat tendència: els seus membres anaven d’esquimals, amb una jaqueta ben gruixuda. I a falta de trenca, una vellosa i suau granota de cos sencer amb el patró desitjat era l’opció favorita de les comparses a l’hora de transformar-se en el personatge amb què fantasiejaven. Perquè també es podia lluir sense patir en excés.

El vent no era, però, un enemic perenne. La flaire de les mandarines caigudes al carrer del Doctor Gimbernat s’escampava sense remei; el confeti remenava en petits remolins que s’anaven formant al mig de la calçada i causaven el delit dels més petits. Perquè al cap i a la fi, ells eren els que més gaudien de la festa. La rua matinal tenia un caràcter més familiar que l’avantsala i els veïns s’atrevien a sortir al balcó per gaudir dels atreviments i les ballarugues de les colles. Semblava que, un any més, queia en l’oblit la polèmica de la tarda, vespre i nit dels dissabtes de Carnaval, on els residents al passeig de Prim conviuen amb els elevats decibels de la música: alguns ho toleren, altres expressen la seva frustració.

Enguany, d’entre les colles, era inevitable no posar els ulls en Rosa Perkal i la carrossa que havia vingut a «posar llum a la foscor». També se n’anaven cap als simpàtics axolots, els melancòlics Teletubbies, la campana Petra Clàudia o els ballarins de cancan. El Circ de Reus anunciava l’actuació de les seves recents incorporacions, peculiarment semblants a regidors de l’Ajuntament. La ruta no va estar exempta de perills: en arribar a la plaça de Sant Francesc, hom que estigués al capdamunt de les carrosses —majoritàriament, els discjòqueis— havia de vigilar amb les branques dels arbres.

Amb la desfilada conclosa a la plaça de la Llibertat, la festa encara no s’havia acabat. Restava una de les principals novetats: la batalla de confeti, reconvertida en una nova rua, en sentit invers al matí.