100 quilòmetres contra la pobresa

Des de la seva primera edició el 2011, la prova esportiva i solidària Oxfam Intermón Trailwalker ha anat evolucionant, però dos elements s’han mantingut de forma pràcticament inalterable: l’objectiu de recaptar fons per garantir l’accés a l’aigua potable a comunitats vulnerables d’arreu del món i la participació del Reus Trail Solidari. «Jo feia caminades i sempre m’agrada tenir el cap posat a alguna cosa diferent», explica un dels membres de l’equip, Miguel Ángel Garcia. Era el 2010. «Vaig intentar convèncer els amics de la colla per fer un equipet, vam recaptar els diners i vam anar a caminar a la primera marxa», prossegueix. La d’enguany serà la quinzena participació del conjunt. «En Miguel Ángel és una de les persones amb més Trailwalkers a les cames», afegeix Itxaso Ferreras, coordinadora de la iniciativa.

L’Oxfam Intermón Trailwalker, que se celebrarà el 6 i 7 d’abril a Girona, compta amb tres modalitats (10, 55 o 100 quilòmetres). Més enllà de la duresa i l’exigència física de la caminada, els equips han de completar un repte abans ni tan sols de prendre la sortida: han de recaptar 1.500 euros —500 euros en el cas de la prova més curta—. Tapeos, calçotades, classes de zumba, venda de loteria i marxandatge... Moltes són les activitats que han d’idear. «A nosaltres ens costa molt, no hem tingut mai patrocinadors», explica Garcia. Per assolir el repte, creu que és necessari «donar a conèixer la part solidària» i que la població s’acabi «fent seu» el projecte. Fins i tot, hi ha gent que ha acabat unint-se a la competició. Per tot plegat, la caminada és «el final de festa». «Estàs tot l’any organitzant actes i anem allí a gaudir, però no deixen de ser 100 quilòmetres que has de caminar i pateixes molt», expressa Garcia. «És una experiència brutal de superació, solidària i esportiva», valora.

A diferència de la majoria de certàmens atlètics, aquesta prova és per equips, amb els avantatges i dificultats que comporta. Hi ha quatre marxadors, que reben el suport de dos assistents, i no hi ha relleus. «Surten i arriben junts», explica Ferreras, que defineix la marxa com un desafiament «únic». Si alguns membres no poden acabar el recorregut, es busca que els companys s’uneixin a una altra formació. «Aconseguir un repte comú és la forma més elevada de motivació», valora la coordinadora i anterior participant. «Et queda per sempre», conclou.

Amb 100 quilòmetres al davant, Garcia detalla que el moment més dur és quan cau la nit. L’experiència, en aquest cas, és un grau: l’equip reusenc té calculat fer una parada a un punt de control en les primeres hores de la matinada i reprendre el rumb «de seguida que es fa de dia». Tot i haver estat present des dels inicis i faltar en edicions comptades, però, Garcia reconeix que el cos «comença a donar senyals que ja no arribarà a gaires més».