Busquen varietats agrícoles autòctones de l’entorn de Reus

El Col·lectiu Eixarcolant, amb la col·laboració d’entitats com la Comunalitat Reus Sud i GEPEC-EdC, està prospectant les comarques del Camp de Tarragona en la cerca de varietats agrícoles locals i plantes silvestres comestibles. L’anàlisi se centrarà en les comarques del litoral, des de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant fins a Bonastre, amb la Serra de Llaberia i Valls delimitant per l’interior, tot i que els primers estudis s’han dut a terme amb Reus com a epicentre i tenint en compte els municipis que es troben a pocs quilòmetres de distància —Riudecanyes, Botarell, Maspujols, la Selva del Camp i Riudoms—. 

El projecte parteix amb la idea de «recuperar les varietats locals», es plantejarà configurar un banc de llavors i l’objectiu final és «donar valor a la pagesia i retornar la sobirania alimentària a la població», explica Paula Llaurador, tècnica del Col·lectiu Eixarcolant, qui subratlla que una varietat local és «un conjunt de poblacions d’una espècie vegetal cultivada ininterrompudament en una zona determinada les últimes dècades i adaptada de forma natural a les condicions ambientals». En el territori, cita com a exemples el tomàquet del Benach i el fesol del carall. En els primers compassos del projecte, s’han efectuat onze entrevistes a informants clau, «persones que han tingut una relació amb la terra i han pogut conservar aquestes varietats». Amb aquestes converses, es vol recollir material genètic i anotar les característiques de les hortalisses que recordin, tant les que conservin com aquelles que es poden haver perdut. Fins a 147 entrades s’han registrat amb les onze entrevistes, tot i que Llaurador matisa que s’ha diferenciat la procedència de cada element i, per exemple, el tomàquet del Benach conreat a dos pobles ha comptabilitzat com a dues varietats.

Llaurador explica que les espècies locals tenen «una varietat genètica més gran» i això les fa «més resistents a variacions climàtiques i altres factors externs, com les plagues». D’altra banda, esmenta que, en les últimes dècades, s’han anat perdent exemplars arran de la comercialització «de llavors més estandarditzades i, suposadament, més productives», perquè el pagès «s’havia de guanyar la vida i el mercat demanava més producció». En cas de perdre les varietats locals, «seguirem molt dependents del mercat». «Si fóssim capaços de retornar el valor que tenen a aquestes varietats locals, contribuiríem a l’empoderament de la pagesia, que és la que està conservant el paisatge i el patrimoni local, i també al consumidor», expressa la tècnica d’Eixarcolant.

El futur banc de llavors del Camp de Tarragona permetrà «conservar i multiplicar llavors» i, més endavant, es voldria «posar-les a disposició dels productors per portar-les al mercat». La primera fase de la prospecció s’allargarà fins al maig o el juny i, durant l’estiu, es començarà a definir el banc de llavors. Així mateix, Llaurador destaca que, a banda de les entitats, «volem comptar amb la col·laboració de la gent del territori i aportacions voluntàries».