La renaturalització de Reus s’inicia amb refugis climàtics per a quatre escoles

El projecte RENATUReus, finançat amb 4,2 milions d’euros, està donant les seves primeres passes. L’Ajuntament de Reus va anunciar ahir que, en el marc de la iniciativa, els patis de quatre centres educatius, així com el seu entorn, seran convertits en refugis climàtics. En concret, seran les escoles Pompeu Fabra, General Prim, Teresa Miquel i Marià Fortuny. «La ciutat verda i sostenible ha d’anar acompanyada d’una ciutat saludable en tots els aspectes i això implica també els nens», destacà l’alcaldessa, Sandra Guaita.

La regidora d’Educació, Pilar López, va detallar que, en línies generals, les actuacions consistiran a plantar noves arbredes i zones arbustives, construir umbracles i pèrgoles vegetals, substituir paviment dur per terres més permeables, incorporar sistemes de drenatge sostenible i garantir la presència de flors i elements d’interès per a la fauna, com hotels d’insectes. Així mateix, subratllà que «el que pretenem és que els espais siguin oberts a la ciutadania i accessibles en horari no lectiu». Altres intervencions relacionades seran la pacificació del carrer d’en Sardà i l’anàlisi de la possibilitat d’actuar a la placeta de davant de l’Escola Marià Fortuny.

Els centres educatius beneficiaris s’han triat tenint en compte factors com la ràtio de superfície d’ombra per alumne, la situació socioeconòmica de les famílies del barri, la dotació de verd, el confort dels habitatges de la zona, la capacitat per acollir persones i l’impacte del benefici en la comunitat. Més enllà dels refugis climàtics, el RENATUReus incidirà en els àmbits de l’impuls de la infraestructura verda, l’increment de la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic i la millora de l’habitabilitat dels entorns urbans. 

En primer terme, caldrà redactar tres documents estratègics: el pla de refugis climàtics; el pla de la infraestructura verda i blava, que marcarà les directrius per renaturalitzar la ciutat, inventariar la flora i la fauna i dur a terme estudis d’inundabilitat, i el pla director de sistemes urbans de drenatge sostenible, «que ens ha de permetre definir quines són les línies estratègiques en la gestió d’aigües que tenim al subsol», tal com va destacar el regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient, Daniel Rubio, qui va assenyalar que «els plans recullen molt més del que es farà de manera inicial».

Pel que fa a les actuacions a executar, destaquen la preparació d’horts urbans, la creació d’una bassa naturalitzada cap al barranc del Pedret i l’establiment d’un sistema urbà de drenatge a la llera de la riera de l’Escorial. El desembre del 2025 és la data definitiva per acabar les feines finançades en un 95% amb fons Next Generation.