Les crineres solquen el vent desafiant el fred

Empolainar-se un diumenge és menester per a part de la població. Ahir, però, el centre de totes les atencions, banys, raspallades i mudes no foren els reusencs i les reusenques, sinó els cavalls: la Festa dels Tres Tombs aturà el frenesí durant unes hores i embadalí la ciutadania, encisada contemplant els trots dels èquids, els sotracs dels carruatges i els abillaments dels genets; alguns, transportats directament des d’inicis del segle XX.

En els instants previs a començar la cavalcada, els animals, petits i grans, rebien tota mena de moixaines, i no semblaven estar gens disconformes. Un presumit exemplar contemplava fixament el seu rostre al vidre d’un turisme estacionat al Parc de la Festa i no podia parar de mirar-se, estupefacte per la seva majestuositat. Els amos s’esforçaven a deixar les crineres ben llustroses i uns burros, sabedors que la seva càrrega a traginar serien persones, esperaven pacientment sense renegar. La seva docilitat contrastava amb la feresa d’altres individus, aparentment indòmits, que es resistien a obeir ordres. Potser no era qüestió de rebel·lió, sinó que els mateixos genets i organitzadors tenien una altra preocupació en ment.

«Es faran els Tres Tombs?», se sentia dir a més d’un abans d’arribar al Parc dels Capellans. El vent i el fred no animaven a anar a veure els èquids posant-se a punt i només uns pocs valents, amb la jaqueta cordada fins a dalt i entaforats en barrets i bufandes, s’atreviren a apropar-se a la sortida. Tot i els dubtes, les dificultats per unir tota la cercavila i algun canvi de files d’última hora —un carruatge modificà la disposició dels seus cavalls perquè un dels que ocupava un espai central tenia tanta energia que volia encapçalar la comitiva—, la desfilada arrencà, presidida, com no podia ser d’altra manera, per Sant Antoni, la policia muntada i el transport de les autoritats polítiques. En una època en què s’estan abocant esforços per reintroduir l’amenaçat cavall de Przewalski a la naturalesa, no podia faltar la cita reusenca per donar a conèixer la bellesa i el respecte pels èquids.

Cavalls, ases i genets no estigueren sols: se’ls uniren a la festa la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia i la trapella Somera de Reus, que no es va voler perdre la festa. Arribats a l’avinguda del doctor Vilaseca i, especialment, al carrer de Sant Joan, el desèrtic panorama de la sortida quedà en el passat i cada vegada eren més desenes les persones que esperaven, pacientment, que els carruatges anessin completant el Tomb de Ravals. N’hi havia que aprofitaven per intentar adquirir taronges que un dels participants transportava. En arribar a la plaça de la Puríssima Sang, i havent completat la major part del trajecte, era l’hora de beneir els animals i agrair-los la seva feina.