Sandra Guaita: «La ciutat pot evitar utilitzar el 50% del talent que té si volem ser referents?»

Sandra Guaita és la primera alcaldessa de Reus. Amb el 8 de març en l’horitzó, fou convidada a El Círcol per expressar com veu la ciutat. No ho feu, però, en termes d’urbanisme, habitatge, medi ambient o cultura. Ho feu amb ulls de dona; analitzant la presència de la dona en la política, la ciència i els càrrecs de responsabilitat. «Voleu dir que la nostra ciutat pot evitar utilitzar el 50% del talent que té si volem ser una ciutat referent a Catalunya?», preguntà als assistents. La seva resposta fou clara i contundent: no. «Treballaré per una ciutat feminista, igualitària, justa, on podem brillar amb orgull, però amb l’orgull de no haver-nos deixat ningú pel camí», asseverà.

La batllessa assenyalà que el fet de ser la primera dona a ostentar el càrrec a Reus és una «anomalia democràtica». «Voleu dir que no hi va haver dones que van fer que la ciutat fos el que és i no estan reconegudes enlloc?», qüestionà. I tant que hi foren. Recordà la figura de la diputada Clara Campoamor, qui jugà un paper vital perquè les dones tinguessin dret a vot a Espanya. «El sufragi femení ha permès el sufragi universal, que tota la població pugui votar», assenyalà. Continuà mencionant Maria Tarragó, Misericòrdia Vallès, Lídia Martorell, Rosa Just, Carme Miralles, Carmina Pozuelo, Pilar López i gran part de les dones que l’han precedit ocupant càrrecs de responsabilitat a l’Ajuntament de Reus des del 1979. En el primer consistori democràtic, hi hagué només dues edils, i en moments diferents. «En el mandat actual, trobem 13 dones i 14 homes», comparà, tot subratllant que les sis tinences d’alcaldia estan repartides a parts iguals entre els gèneres. «Hem avançat? Òbviament. Falta camí per recórrer? Òbviament», reflexionà.

Després dels resultats de les últimes eleccions municipals, un 27,6% dels municipis catalans tenen una dona a l’Alcaldia. «A les candidatures hi som, però entre els caps de llista, menys», valorà. «Hem de lluitar per ser-hi en igualtat de condicions, ni més ni menys, perquè estem igual de capacitades», va subratllar. Guaita no vol «que em regali res ningú». Cap dona vol «que ningú ens regali res». «Ara bé, sí que volem que se’ns reconegui la feina que hem fet», destacà l’alcaldessa.

A l’inici de la seva intervenció, la batllessa posà a prova els oients amb una bateria de preguntes: «Qui es considera feminista? Qui es considera masclista? Qui no es considera ni feminista ni masclista?». Va demanar als assistents que hi pensessin interiorment, però l’interrogatori tenia trampa. «O s’és feminista i es lluita per la igualtat o no s’és feminista i, per tant, s’és masclista», apuntà. Hom que pensi que cap dels dos qualificatius el defineix, «ets masclista, però no ho vols reconèixer», reblà. Per hom indecís, Guaita recordà que el feminisme «no és posar la dona per damunt de ningú, sinó treballar per la igualtat entre els uns i els altres, i la societat més justa és aquella que permet accedir en igualtat de condicions als llocs». «La ciutat és la que és, ha estat la que ha estat i serà la que serà amb la feina conjunta d’homes i dones; si no, no arribarem a ser referents», va apuntalar.

La batllessa comparà la disparitat en la política amb la que es viu al camp de la ciència, el seu àmbit professional, on les dones constitueixen només un 28% del total del personal investigador del món, només el 3% dels Premis Nobel de ciències s’han concedit a dones i la seva presència disminueix a mesura que s’ascendeix en la piràmide de responsabilitat. Marie Curie és dels pocs noms coneguts universalment. «Tenim talent femení que ens surt dels porus i l’hem d’aprofitar», valorà. Acabà amb un record per als seus fills: «La societat feminista, la vull per als meus fills, perquè vull una societat igualitària en què tothom tingui igualtat d’oportunitats i en què comptem amb tothom». Ells ja són «més feministes que jo», acabà.