Art
Reus comptarà amb el New Art Centre, un espai «únic» referent de l’art tecnològic de 3.000 m2
La New Art Foundation espera inaugurar al novembre la nau ubicada a la carretera de Constantí

La col·lecció de la New Art Foundation incorpora obres recents, com les de Marina Núñez (esquerra), del 2021, i d’altres més antigues i que il·lustren l’evolució de l’art tecnològic, com ‘Urbetrònica’, de Veyrat, del 1999.
Una columna de fusta que riu, plora, gaudeix o pateix si se l’abraça; una mà metàl·lica que, en comptes d’estar freda, irradia la temperatura humana; un xilòfon que sona segons la pluviometria i un mirall de mosques. Són quatre exemples de les obres d’art tecnològic que conserva —i promou— la New Art Foundation. A la carretera de Constantí, amb el suport de la Diputació de Tarragona, ha projectat la construcció del New Art Centre (NAC), una nau de 3.000 metres quadrats (m2) que permetrà exposar i conservar obres d’art tecnològic. L’objectiu és que obri portes a finals de novembre.
La nau estarà presidida per una sala d’exposicions amb una col·lecció fixa i mostres temporals. Al costat, hi haurà un magatzem de 1.450 m2 «que no estarà tancat, sinó que serà visitable». L’hangar respon a un doble objectiu: «fer visible tot el que hi ha» i permetre el correcte manteniment de les produccions, de manera que «es vagin endollant i apagant i puguem detectar si hi ha un problema», explica el president del Patronat de la New Art Foundation, Andreu Rodríguez. El centre també comptarà amb sala de reunions i tallers visibles —per a artistes i enginyers i per a dur-hi a terme activitats pedagògiques—. «És un centre únic», valora Rodríguez. A diferència d’un museu convencional, el visitant no és un espectador, sinó que se l’anima a interactuar amb la peça.

L’obra de Vernhes simula un mirall, però que no és instantani.
El president del Patronat afirma que és un projecte que beneficiarà «tot el territori» i que Catalunya se l’ha «de fer seu», ja que aportarà «prestigi» i esdevindrà un «dinamitzador» que atraurà un turisme «de qualitat» que permetrà diversificar una oferta que, al sud, ja compta amb actius com la Tarragona romana o el modernisme reusenc. Subratlla que la comunitat artística l’ha rebut «amb molta expectació i il·lusió».
Rodríguez afegeix que, amb el NAC, es busca que els artistes tinguin un espai per mostrar i dipositar les obres. «El 70% de la producció d’art tecnològic es perd», assegura, ateses les dimensions i les dificultats per mantenir-les. A més, destaca el creixement «exponencial» d’aquest moviment artístic lligat a la tecnologia i la ciència: ha passat de representar, fa poc més d’una dècada, un 1% de l’art contemporani al 8% actual.