El somni de saltar a l’Estadi Municipal de Reus

Sovint, les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA), quan volen practicar esport, es troben incapaces d’encaixar en cap equip. «Tristament, amb les injustícies que hi ha, alguns de nosaltres han sigut exclosos per molts equips», comenta en Pere. L’Associació Supera’t i la Fundació Futbol Base Reus van signar, el novembre, un conveni de col·laboració per a la creació d’un equip de futbol format per persones amb TEA. Els joves de l’entitat ja van tenir una presa de contacte amb el futbol el març de l’any passat, amb un amistós contra el RubíTEA, i, allí, van decidir continuar per portar endavant aquest projecte.

Cada dissabte, de 10 a 11 hores, els joves entrenen al CN Reus Ploms. És una hora en què «l’eix fonamental és l’esport, però l’equip de futbol no només és jugar; és un lloc on no sentir-se exclòs de la vida i on treballar les habilitats socials», assegura Mònica Bellido, presidenta de l’Associació Supera’t. «Tot això es tradueix a poder-se realitzar com a persona, ningú se’n riu de mi», tanca. Un exemple va ser la jornada esportiva que va tenir lloc el passat 16 de març, juntament amb l’equip d’atletisme dels Ploms. L’activitat estava emmarcada dins dels actes del Dia Mundial de l’Autisme, per tal de donar visibilitat i comprendre les persones amb TEA en el seu dia a dia. La jornada va estar concorreguda amb activitats com la cursa de relleus o el tir en javelina.

El que ara demanen els joves és poder entrenar a un camp condicionat per a la pràctica del futbol, «ni que sigui una hora a la setmana, perquè ells sentin què és estar al camp», comenta Bellido. Com que no és un equip competitiu i no està dins d’una lliga, està costant trobar quòrum per quadrar horaris. «Crec que això del camp és molt bona idea perquè trobo que, així, l’associació tindria un lloc on desenvolupar l’activitat esportiva del futbol», apunta Biel, participant de les activitats. «Ens trobem en un camp d’atletisme on la gespa no és l’adequada per a aquesta activitat. En canvi, amb una gespa com la de l’Estadi Municipal i equips com la Pastoreta o Santes Creus, és un espai on creiem que podem jugar», afegeix. Èrica, una companya seva, afirma que «amb aquesta gespa costa molt». Per aquest any, ja no demanen poder fer una lligueta, «demanem un partit i tres entrenaments», apunta Pere. «Tenim ja l’equip muntat, ja som més de set jugadors, i les posicions de cadascú; ara només ens falta el camp», afegeix.