Dimecres Sant avança amb el reflex de la pluja

Els carrers de Reus es trobaven impregnats d’un silenci expectant en aquest Dimecres Sant. Tot i que la pluja havia estat una companya persistent durant els últims dies, res podia canviar l’esperança dels reusencs d’assistir a la venerada Processó del Prendiment. Tot i això, fins al darrer moment, l’angoixa i la incertesa regnaven entre la comunitat, ja que els núvols grisos continuaven amenaçant amb un altre episodi de pluges. «Fins a les 20 hores no decidirem si es tira endavant», assegurava el confrare major de la Confraria dels Sants Just i Pastor, Marià Gil.

Amb la sensació persistent de la pluja que penjava a l’aire com una amenaça constant, els fidels es van dirigir cap a la porta principal de la Prioral de Sant Pere. L’atmosfera era tensa, carregada de la incertesa que només la natura podia infondre. Minuts abans, una cinquantena de persones esperaven la decisió final. «Sortirà amb un quart d’hora d’endarreriment, pujarà cap a la plaça Mercadal i tornarà a baixar», s’escoltava com a resposta a l’angoixa de la gent que esperava. A dos quarts de nou, la banda de Cornetes i Tambors de Sant Pere Apòstol començava a fer el pas a la plaça Sant Pere. Al cap de cinc minuts, els armats feien lloc davant la porta per, després de cinc anys i aprofitant l’avinentesa de la celebració dels 75 anys fundacionals de la Confraria dels Sant Just i Pastor, donar pas a la Lectura de la Sentència del Pilat. Amb una veu profunda, es va començar a llegir les paraules que ressonaven des de temps immemorials. 

Els fidels es recollien en un silenci reverent, conscients de la profunda significació d’aquest moment. La Sentència de Pilat, un recordatori de la injustícia i el sacrifici, es convertia en un testimoni vibrant de la fe dels creients. Després de tota la incertesa que havia deixat aquest Dimecres Sant nuvolós, amb el so de les campanes marcant les 9 del vespre, l’aigua de la pluja que havia quedat impregnada pels carrers reflectia els passos lents, però segurs, de l’inici de la processó.

Seguidament, es va dirigir a la plaça Mercadal i, amb un ressò solemne, van fer la seva entrada. Un centenar de persones rodejaven la plaça per deixar pas a la processó amb el ritme dels timbals. La gent es congregava al voltant dels passos, amb els ulls fixos en les imatges religioses que passaven davant seu. Els reusencs, des dels balcons, admiraven el pas ferm. A dos quarts de 10, les cornetes van deixar de sonar i un silenci expectant va omplir l’ambient mentre la gent es preparava per a un moment especial. Des d’un balcó de la Casa Navàs, un dels edificis emblemàtics de la plaça, es va alçar una veu solitària, començant a entonar una saeta. Els moments de silenci entre les estrofes semblaven allargar-se, com si el temps es detingués, fins que els aplaudiments van ressonar per tota la plaça per donar pas a la continuïtat de la processó, que va seguir el seu camí fins a tornar-se a retrobar a la plaça de Sant Pere.

Hores abans de la vesprada del Dimecres Sant, pels carrers de la perifèria de la ciutat, la Germandat de Sant Josep Obrer es preparava per «reprendre la Solemne Processó Penitencial, que vol ser una petita llum dins d’un barri que, últimament, no té bones noticíes» explicava el president de la Germandat, Josep Ruiz. L’aigua va acabar aigualint un moment que havia de ser especial i ple de llum.