Clara Segura i Rosa Mateu tanquen a Reus l'últim Prosceni Reddis Bartrina

Clara Segura, una figura icònica en el món de l’art escènic català, obre a la ciutadania les portes de la seva vida amb un «cafè compartit» amb Rosa Mateu, actriu i directora de teatre, al Teatre Bartrina. L’actriu és coneguda per obres teatrals com Filumena Marturano, les sèries de televisió Vinagre i Nit i dia i la pel·lícula amb la qual ha guanyat el seu tercer Gaudí a la millor actriu secundària, Creatura. 

Des de les seves arrels fins als èxits en el teatre, el cinema i la televisió, Clara Segura convida a un viatge íntim a través de les seves recerques personals i professionals. «Soc com una mica més reservada amb la part personal, però amb una amiga com la Rosa, no», comenta l’actriu. 

La seva connexió amb Reus no només és geogràfica, sinó també emocional, principalment gràcies a la seva relació amb Rosa Mateu i «les coses que m’havia explicat quan tenia divuit anys», afegeix Segura. La vida va portar-la a anar a gairebé tots els muntatges de Mateu a Reus, al Bartrina o al Fortuny: «Recordo estar aquí uns dies, que això sempre et fa més amic d’un lloc».

La relació entre la Clara i la Rosa es va formar a l’Institut del Teatre de Barcelona. Es van trobar l’any 92, el primer any del pla nou dels estudis que estaven cursant. «Érem el conillet d’índies de l’institut i fèiem classes de 9 del matí a 9 del vespre», recorda Segura i, entre rialles que es generaven dins del Teatre Bartrina, anaven explicant algunes anècdotes d’aquella època. 

En un taller que compartien amb els alumnes d’escenografia, van demanar que hi hagués unes bastides de color blau. «El que no sabíem és que quan deien tot blau es referien a tot blau, inclús els retoladors», explica l’actriu. «Era el típic que es pintava tot el dia abans, llavors, el dia de l’estrena, veies com les tres companyes anaven cada cop una mica més blavetes», explica Mateu.

«Us volem confessar que la Clara i jo, quan ens truquem per telèfon o ens enviem un missatge, ens diem pel nostre sobrenom». Així va començar la segona anècdota que va deixar expectant la gent que hi havia de públic al Bartrina. La Rosa li diu pesto a la Clara perquè «sempre m’ha semblat que era un nom de dona italiana i la Clara sempre m’ha donat aquesta imatge», assegurà la directora de teatre. «L’altre dia trobava un significat per definir el que volia dir pesto i, per a mi, és aquesta bellesa d’una persona lluitadora, lliure i autèntica», definia així mateixúter, sobrenom que li deia la Clara a la Rosa.

A l’institut, Segura va trobar un espai on podia expressar-se plenament i col·laborar amb altres estudiants apassionats per les arts. Va participar activament en produccions teatrals, espectacles de dansa i altres projectes artístics. Un dels seus grans èxits inicials i «una experiència molt potent», va ser El Somni de Mozart, l’any 1998, amb uns joves Àngel Llàcer i Manu Guix.

Clara Segura també destaca pel seu compromís amb la formació teatral, compartint el seu coneixement i la seva passió amb les generacions futures, que «ve d’unes ganes de no deixar perdre a ningú pel camí i tenir ganes de compartir a la gent que està estudiant». El 2016, va vindre a Reus a fer uns tallers de teatre, cinema i televisió. 

Més enllà de les llums i l’aplaudiment, els reusencs van poder veure l’etapa més madura de l’actriu, la figura de mare. «Soc una mare una mica estressada, el que em marca més de la gestió familiar són els horaris, tinc la sensació que la gent està marxant quan jo arribo a casa», se sincerava Segura. Es va fer un recorregut per la seva carrera artística i, l’actriu, va oferir una mirada profunda i sincera sobre la seva vida, més enllà dels escenaris i les càmeres.