La bassa de l’entorn del Pedret afavorirà la recuperació d’espècies protegides o en perill d’extinció

Una de les potes del projecte RENATUReus és la creació d’una bassa naturalitzada a l’entorn del barranc del Pedret —la ubicació prevista és una zona verda entre les parcel·les dels números 30 i 34 del carrer de les Margarides, a tocar de la urbanització Aigüesverds—. 

A partir de la recuperació i l’aprofitament de l’aigua de la depuradora que fa cap al barranc, es pretén crear un nou ecosistema que fomenti la biodiversitat, ofereixi opcions de descans i nidificació a les aus i permeti apropar la naturalesa a la ciutadania. 

En concret, l’Ajuntament vol afavorir la dispersió d’espècies protegides o en perill d’extinció, com el tòtil (Alytes obstetricans), la reineta meridional (Hyla meridionalis) i la granota verda (Pelophylax perezi), tres amfibis, i es valoraran les condicions d’habitabilitat que requeririen el fartet (Aphanius iberus), un peix en perill d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, i la tortuga d’estany (Emys orbicularis). 

De fet, organitzacions com el Zoo de Barcelona treballen des de fa anys per salvar i reintroduir el fartet, un peix de reduïdes dimensions que habita el litoral mediterrani espanyol i que ha patit un recés en exemplars per la destrucció del seu hàbitat, la contaminació i la introducció d’espècies invasores.

A l’espai, s’incorporaran caixes niu per a ratpenats i aus insectívores, s’estudiarà la possibilitat de traslladar-hi un niu per a una parella de xoriguers existent a la zona i s’analitzarà la possibilitat de plantar vegetació de ribera, agrícola i de muntanya baixa. 

Es tindrà especial consideració per afavorir la presència d’invertebrats, com cargols, libèl·lules i xinxes aquàtics, amfibis, aus limícoles —que s’alimenten dels petits invertebrats que cullen del fons fangós de les aigües—, zooplàncton i algues. 

Aquestes espècies es consideren com una fita per mesurar la diversitat de fauna en l’espai naturalitzat, i se’n determinarà la presència o absència d’elles en cinc punts considerats representatius. La superfície de l’aiguamoll no serà inferior als 15.000 metres quadrats (m2) i la disponible és de 25.435 m2. 

El projecte també ha de contemplar que, en el seu recorregut, l’aigua experimenti una millora de la qualitat i que sigui impulsada des de la sortida de la depuradora fins a l’enclavament fixat mitjançant energies renovables. 

El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient, Daniel Rubio, afirma que, a més, s’ha de configurar l’entorn de la bassa perquè «permeti acollir activitats relacionades amb el coneixement de la natura, especialment amb l’observació d’ocells, amb una clara voluntat pedagògica». 

Atès que una de les metes és naturalitzar l’espai, es considera que caldrà minimitzar les despeses en urbanització a les mínimes imprescindibles, si bé es talaran les canyes de la zona més pròxima al barranc, que seran guardades per al seu aprofitament, i s’eliminaran rizomes per instaurar un ecosistema de ribera més ric. També es pretén que el sistema sigui al més autònom possible.

El consistori ha tret a concurs públic el contracte per a la redacció de l’avantprojecte i el projecte executiu de la iniciativa, així com de la futura direcció d’obres, amb un pressupost de licitació de 93.637,51 euros (IVA inclòs), un procés que permetrà acabar de definir el disseny, l’àmbit i l’abast de l’actuació. El termini de redacció és de sis mesos.

Cal recordar que el projecte RENATUReus té un pressupost de 4,2 milions d’euros, finançat en un 95% per fons Next Generation, i inclou altres actuacions, com la construcció de refugis climàtics en escoles i la naturalització dels seus entorns.