Professorat i personal educatiu es troben a Reus per debatre sobre educació

Fa anys un grup de docents, amb l’objectiu de «col·lectivitzar els sabers sindicals i pedagògics», va començar a organitzar anualment les jornades pedagògiques de CGT a les comarques de Tarragona amb el nom de «Deixem de ser una illa». D’aquesta manera, es van realitzar fins a sis trobades en centres educatius de Tarragona i Reus de manera ininterrompuda fins l’any 2016.

Enguany, després d’anys d’intents truncats, l’assemblea de CGT ha tornat a organitzar per als dies 12 i 13 d’abril les setenes jornades pedagògiques sota el lema «Educació en moviment». La inauguració de divendres ha estat a càrrec dels mestres del pòdcast Mal d’Escola i del professor de la UOC Jordi Solé.

La segona jornada de dissabte han realitzat diversos tallers per temàtiques. Professorat de l’IES Benigasló de la Vall d’Uixó han explicat el seu projecte de centre sobre la memòria democràtica. La mestra Eva Gilabert, del col·lectiu Filosofia 3/18, ha donat eines i recursos per treballar la filosofia a l’educació infantil. 

La Francina Balaguer ha sigut l’encarregada de realitzar el taller sobre comunicació no violenta. Per últim, l’advocada i membre de l’associació 3 Violetes, Irene Delgado, ha parlat sobre educació sexoafectiva mentre que la Cecília Bayo, membre d’una AFA de Gràcia i del col·lectiu Xnet, ha parlat sobre tecnologies des d’un punt de vista crític.

A continuació, la mestra madrilenya Paula Blooom ha realitzat una ponència sobre les llums i ombres de l’educació pública com a element transformador, tot obrint el debat sobre si allò important és el com eduquem o és el per a què ho fem. 

Després d’un dinar de germanor, han continuat amb una taula rodona sobre aquesta mateixa pregunta amb la participació de l’Asun Pié, Segundo Moyano i Àngels Martínez-Bonafé. Per acabar, dos membres de l’assemblea de CGT han tancat amb un número Clown sobre l’actualitat educativa en el nou context electoral amb un toc humorístic.

Des del sindicat admeten una gran satisfacció per l’assistència i l'acollida dels participants. Alhora defensen la importància d’aquests espais de trobada perquè «sovint no troben el temps necessari per reflexionar horitzontalment sobre educació amb les urgències del dia a dia dels centres educatius».