Sara López: «A Europa els activistes no són tan criminalitzats, a Mèxic correm un alt risc»

Reus, com qualsevol altra ciutat catalana o europea, té les seves virtuts, però també els seus problemes. Tant els ciutadans com les institucions dia rere dia s’enfronten als reptes d’un món canviant, cada cop més ràpid. No obstant això, i sense voler menysprear aquestes problemàtiques, és cert que potser de vegades ens mirem una mica massa el melic i aixequem poc la mirada més enllà de les nostres fronteres. 

Una mirada crítica que des del projecte ‘Ciutats Defensores dels Drets Humans’ pretenen fomentar amb el testimoni d’activistes d’àmbit global. El passat 10 d’abril, l’activista mexicana Sara López, va visitar el Col·legi Sant Josep on va aprofitar per explicar les seves vivències en la defensa pels drets humans i mediambientals dels pobles indígenes mexicans.

Què li ha semblat la ciutat de Reus?

«No he tingut molta oportunitat per veure molt, però pel poc que he vist molt bonica. També molt europea, la veritat que els edificis són molt diferents».

Només arribar a la ciutat has pogut xerrar amb els alumnes del Col·legi Sant Josep per compartir el teu testimoni. Com d’important és?

«Per a mi és superimportant el que hagin pogut captar ells, no sé quant, però que alguna cosa se’ls hagi quedat i que els motivi. Si dels noranta que eren surten dos o tres defensors dels drets humans estaria chido. Però també perquè crec que és rellevant anar creant una conscienciació en els joves que no són el futur, ja són el nostre present. En les universitats a Mèxic no s’ofereixen sessions per fomentar aquesta conscienciació sobre la situació real que es viu en altres comunitats».

Quina és la diferència en ser un activista aquí i a Mèxic?

«Jo crec que la diferència és que a Europa no són tan perseguits ni criminalitzats com a Mèxic. Allí correm un alt risc perquè d’alguna manera et criminalitzen. Tu estàs en una mobilització i pots acabar a la presó. Molts companys han vingut a Espanya buscant ajuda. A més, ens tenen ben controlats a través del mòbil. S’han arribat a infiltrar en reunions per a després amenaçar-nos o han assassinat a periodistes. Per exemple, recordo que vaig estar aquí en un acte fa un temps i que hi va assistir l’alcalde. Em va sorprendre perquè allà és impensable, no podem conviure amb les autoritats perquè per a nosaltres són un perill, no existeix aquesta confiança en què l’autoritat municipal estigui en un esdeveniment, perquè, al cap i a la fi, són l’enemic».

Des d’Europa ens oblidem del que passa a altres punts del món com Mèxic?

«Estem parlant de països diferents. I penso que a Europa no es viu tota aquesta problemàtica d’aquesta manera i a Mèxic sí, i si no ho vius, és molt difícil què et posis a pensar en com estan vivint altres països. Avui en dia s’utilitzen molt les xarxes socials i allí publiquem tota la informació amb relació als danys que es provoca i també de les desaparicions o assassinats. Jo per exemple vaig ser detinguda i vaig passar onze mesos a la presó. Aquest fet sí que es va sentir en països d’Amèrica Llatina però aquí no tant».

El projecte turístic del qual parlaves amb els nois i que lluiteu per aturar-lo, la construcció del ‘Tren Maya’ que està causant la desforestació de bona part de la selva a la península del Yucatán, què és el que hi ha darrere?

«És el capital. El turisme és tan sols un pretext per tirar-ho endavant, però no és el que li importa al govern. El que els interessa al govern i a les empreses és el tren de càrrega, per portar productes com el petroli. No els importa el turisme, perquè el turisme ja arribava abans. I ni tan sols serveix per a la població local perquè és massa car, el preu està pensat per a la gent de fora».

Aleshores, aquells turistes que, potser des de la ignorància, estan visitant aquella zona, ara mateix estan sent còmplices?

«Exacte, però perquè no tenen la informació. Aleshores, tu te’n vas allí, a visitar Cancún sense mala intenció. Però no són els responsables, els responsables són el govern i les empreses. El projecte no està del tot acabat, però ja hi ha dos trams del tren acabats i que han causat danys en els espais naturals i la població».

Qui ara mateix ens pugui estar llegint es pot fer la pregunta: «Què puc fer per ajudar?». Què li respondries?

«És la pregunta que més ens fan a tot arreu. Jo crec que la millor manera és visibilitzant tots els impactes que està provocant. I sobretot perquè, per exemple en aquest cas, hi ha empreses europees que estan ficant les mans en aquest projecte del tren i hi ha molts diners pel mig. I també és important articular-nos, que no ens separin les fronteres. Quan es destrueix la selva afecta la qualitat de l’aire i repercuteix en tots».