Cultura
Una exposició de Gaudí genera devoció al Japó
Més de 500.000 persones visiten una exhibició itinerant de l’arquitecte amb peces cedides pel Museu de Reus
La conservadora i restauradora Anna Ferran i el director del Museu de Reus, Marc Ferran, amb els dibuixos d’Antoni Gaudí.
Fou el 1933 que el conservador Pere Rius sol·licità a l’arquitecte Domènec Sugrañes, marmessor de l’herència d’Antoni Gaudí, que cedís qualcuna obra de l’ideòleg de la Sagrada Família per dedicar-li un espai al Museu de Reus, que estava ultimant detalls abans de la seva inauguració, mesos més tard.
Sugrañes envià cinc dibuixos originals, una fotografia, una llibreta de notes i un carnet d’expositor; una selecció aleatòria, si bé inclogué un esbós de la façana del Santuari de Misericòrdia projectada per Gaudí. No només són dels pocs vestigis del geni que es conserven a la capital del Baix Camp, sinó que se salvaren de l’incendi de l’obrador de la Sagrada Família del 1936. Amb el norantè aniversari des de la seva arribada, les peces van emprendre un viatge cap al Japó. Nou mesos més tard, han tornat de l’escapada.
El llegat d’Antoni Gaudí del Museu de Reus va ser partícip d’una exposició itinerant organitzada pel National Museum of Modern Art de Tòquio (MOMAT), coproduïda per la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Inaugurada al MOMAT el 12 de juny del 2023, va recórrer les ciutats de Moriyama i Nagoya.
Més de 509.600 persones van gaudir de la mostra. «Gaudí és un arquitecte que agrada molt als nipons», valora el director del Museu de Reus, Marc Ferran. Hi havia el carnet d’expositor de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, amb les condicions a què està subjecte. «És el mateix que podria dir en una T-Casual», bromeja la restauradora i conservadora Anna Ferran: el títol és «rigorosament personal», si l’utilitzés qualsevol altra persona «serà immediatament recollit i inutilitzat»..
També viatjaren un retrat de l’arquitecte, així com els dibuixos d’una vitrina per a la guanteria Casa Comella dissenyada per a l’Exposició Universal de París del 1878, que posà en contacte Gaudí amb el comte de Güell —«es va fixar més en la vitrina que en els guants», comenta Marc Ferran—; d’un reliquiari; d’estudis de fulla i natura; del projecte de carrossa en honor del rector de Vallfogona; i un esbós de la seva ideació per a la façana del Santuari de Misericòrdia.
Els documents ja han tornat al Museu Salvador Vilaseca on, abans de guardar-los a la reserva, l’equip de restauració en comprova l’estat de conservació, comparant-los amb els informes elaborats amb anterioritat, per veure que no hagin patit danys. Completada la revisió, es mantindran al magatzem perquè, en ser de paper, no poden estar exposats permanentment a la llum.
Alguns dels dibuixos de l’arquitecte.
La restauració, a més, seria «agressiva» i «no pots restaurar les peces una vegada rere una altra», explica el director del Museu de Reus. «Anem més a fer control, a què estiguin ben protegides i no les manipulem moltes vegades», apunta Anna Ferran.
El confinament acabarà i es preveu que «bona part» d’aquesta col·lecció —també hi ha un quadern manuscrit de la seva joventut— sigui exposada al Museu d’Art i Història de la plaça Llibertat quan reobri portes després de la reforma. «La il·luminació haurà de ser molt ajustada i hi seran exposades temporalment; hauran de sortir a descansar de tant en tant per reduir l’afectació de la llum», tanca Marc Ferran. Abans, podrien formar part d’una mostra especial aquest estiu.