Joel Prieto: «Hi ha d’haver rapers en català, tots els referents culturals ajuden a fer que es normalitzi la llengua»

Com va ser la primera presa de contacte amb el rap?

«El meu primer contacte amb el hip-hop com a cultura va ser a través del grafiti, el 1999. Arran d’aquí, conec la música rap, tot i que, d’entrada, no m’entusiasma gaire. Una cosa porta a l’altra i acabo començant a cantar. Amb el rap en català, el primer contacte va ser quan ja teníem un grup de música, La Via Muerta. Vam coincidir en un concert amb At Versaris, no gaire coneguts, però els pioners del hip-hop en català professional. Va ser quan ens adonem que el nostre rap en castellà està molt bé, però també podem fer coses en català. Això fou a mitjan 2000».

Quan va començar a improvisar, a fer freestyle?

«Tota la vida he estat improvisant. En l’etapa en què vaig entrar en contacte amb el hip-hop, improvisava a l’habitació. El repte era no parar de dir paraules sobre un ritme. El meu moment àlgid va ser sobre el 2007 o 2008, quan creo discos a través de la improvisació. A posteriori, ho he mantingut, sobretot, com a recurs als concerts per enganxar el públic. Tinc un recorregut molt llarg, però no un gran reconeixement. Soc un obrer de la música i els meus concerts funcionen molt bé pel que fa a la interacció amb la gent, però és una interacció guanyada».

Hi havia referents catalans de la improvisació?

«N’hi havia molt pocs. Hi havia Metro, una enciclopèdia del hip-hop català. A la zona tenies a Papi... Hi havia gent que improvisava, però el freestyle no era com avui. No hi havia competicions, ni batalles. Era gent improvisant versos sense pretensió feridora».

La primera competició en català fou el 2024.

«Per això la mitjana d’edat era més elevada de l’habitual, per gent com jo, que fa molts anys que rodem, però que ens feia molta il·lusió. Hi havia nois que no arribaven a la majoria d’edat i directors d’institut. És fantàstic que la música uneixi tantes generacions».

Per què s’ha tardat tant a fer una competició de freestyle en català?

«Si amb el rap en català escrit ja va tardar, amb el freestyle anem 10 anys més tard. Va lligat, també, a l’evolució del free en castellà. La primera Red Bull Batalla va ser el 2005. En l’últim lustre, ha aparegut la Freestyle Master Series, la lliga professional. És quan es desperta el superboom. És tan popular que tothom vol fer-ho, també en català. Per què ha tardat tant? No hi havia escena. S’està formant».

Com va anar?

«Va ser molt bonic. Tothom estava molt feliç de veure néixer el bebè, era un dia per gaudir. Si això hagués estat normalitzat abans, perfils com el meu no hauríem batallat. Va ser un dia per celebrar una conquesta, una fita. També hi havia diferents perfils, edats i estils d’improvisar».

Va arribar a vuitens.

«Estic content amb la meva actuació perquè vaig caure molt dignament contra el segon, en Daura Mangara, i en rèplica. Vam estar frec a frec per passar a quarts. No tenia intenció d’anar tan lluny».

Hi ha escena de freestyle en català a Tarragona?

«No. Molt del free és en castellà, però en català és complicat. Quan algun cop m’han preguntat sobre algú que improvisi en català a Tarragona, no sabia dir cap nom. El dia de la competició, hi havia dues persones que venien del territori i vaig poder conèixer-ne una. Estaria bé fer un Raplegats —col·lectiu que fa trobades de freestyle sense vocació competitiva, sobretot, a l’àrea metropolitana de Barcelona— Tarragona. Si vols generar escena, has de crear espais de trobada».

Per on passa el seu futur?

«En el freestyle, la meva intenció és continuar-me entrenant molt i guanyar. Soc molt ambiciós i m’interessa analitzar les coses. És un moment en què hi ha bon nivell. No em sento fora ni desplaçat».

El freestlye pot ajudar a reivindicar la llengua?

«Sí, per descomptat. Tots els referents culturals ajuden a fer que es normalitzi la llengua i no es vegi com quelcom aliè. Guanyarem la batalla des d’aquí, des dels referents socials i culturals. Hi ha d’haver rapers en català, humoristes... S’ha de fomentar des de tot arreu, que hi hagi gent fent coses xules en català i que no es vegi com una frikada».

Et pot interessar: