Cinema
D’un TFG a les sales de cinema: ‘Un sol radiant’
El film s’estrena el 17 de maig i és un projecte col·lectiu en què ha participat la reusenca Clàudia Garcia de Dios i la cambrilenca Mònica Cambra Domínguez
Mila, interpretada per Laia Artigas, és una nena d’11 anys que ha d’afrontar els últims dies de la seva vida abans que caigui un meteorit.
Començà com a Treball de Fi de Grau (TFG) i, a partir de divendres, 17 de maig, es projectarà a les sales de cinema. Un sol radiant és un projecte acadèmic de cinc cineastes que acaba de fer el salt al sector professional i que compta amb firmes tarragonines: en la coautoria, s’inclouen els noms de la reusenca Clàudia Garcia de Dios i la cambrilenca Mònica Cambra Domínguez.
«Va néixer sense les pretensions d’arribar a fer una pel·lícula, perquè no pensàvem ni que pogués ser una realitat, però, a poc a poc, vam anar veient que podia ser-ho», expressa Garcia de Dios dies abans de l’estrena.
El film, protagonitzat per Laia Artigas, Núria Prims, Núria Sales i Jaume Villalta, va copar els primers titulars fa poc més d’un any, en ser reconegut amb el Premi Talents al D’A Film Festival.
«Ens agradaria estrenar-la als cinemes comercialment, per al públic general», anhelava en aquell moment la guionista reusenca, segons compartí en una entrevista amb Diari Més. Amb tot, no es volia precipitar. «Estem intentant gaudir al màxim del moment; el que passi després, ja vindrà», comentava.
Amb el dogma de mantenir els peus a terra s’ha seguit. «Hem anat molt pas a pas, vivint el moment i no pensant tant en el futur, en coses grans, sinó amb el que estem fent ara», reconeix Garcia de Dios. «Ara, per fi, passarà de ser nostra a ser-ho de la gent», afegeix.
Un sol radiant planteja un escenari preapocalíptic: Mila, una nena d’11 anys, s’enfronta als últims cinc dies de vida abans que un meteorit arrasi la terra. Al llarg de 75 minuts de metratge, l’espectador és testimoni de com el personatge, interpretat per Laia Artigas, aprèn a gestionar la inexorabilitat de la mort. No és l’única, però, que ha d’afrontar la inevitable realitat.
«Amb cada personatge, volíem fer un retrat al més fidel possible de diferents maneres de viure el dol; les emocions es poden viure de moltes formes», assenyala Garcia de Dios. Organitzar una festa o alienar-se; passar temps amb la família, amb els amics o sol; són propostes gual de vàlides.
La pel·lícula s’estrenarà a les sales de cinema divendres i en indrets seleccionats, ho farà acompanyada d’una presentació o un col·loqui amb l’equip de cineastes —o amb una representació—. A hores d’ara, però, sembla que Garcia de Dios no podrà assaborir l’èxit a casa. «Espero i m’agradaria moltíssim que n’hi hagués a prop de Reus perquè, al final, jugar a casa fa il·lusió», expressa la guionista. «A més, no soc només jo, sinó que la Mònica Cambra és de Cambrils, de la zona», apunta. No serà fins a l’últim moment que es tingui la llista definitiva dels espais on es projectarà el premiat llargmetratge.
Fotografia de l’equip de cineastes responsables del film.
Clàudia Garcia de Dios considera que es tracta d’una obra que «pot agradar a molta gent». «L’hem pensada per a públics molt diversos», comenta. La família de Mila està conformada per quatre persones d’edats (Mila, d’11 anys; la germana, de 16; la mare, de 45; i l’avi, de 71) i circumstàncies molt diferents. «El públic s’ha d’animar si li agraden les pel·lícules sobre la família, sobre les relacions humanes, sobre el que realment ens importa; en última instància, què és el que posem en relleu, què és el que realment val la pena», apunta la guionista. «En cas que passés la fi del món, què valoraries?», llença com a pregunta final.
Et pot interessar:
