Entrevista
Joseba Azkarraga: «Les víctimes de la violència no volen ser utilitzades, volen que se les deixi en pau»
L’exconseller de Justícia del País Basc i portaveu de la plataforma Sare assegura que els paral·lelismes d’alguns partits polítics entre el procés independentista català i ETA són «perversos»
Joseba Azkarraga, exconseller de Justícia del País Basc i portaveu de la Sare.
Quina és la situació actual dels presos d’ETA?
«Fa dos anys que es va posar fi a la política d’aïllament, que ha durat 34 anys, amb la qual els presos han arribat a estar a 1.200 quilòmetres del País Basc. I què per a fer una visita de 40 minuts hagis de recórrer 1.200 quilòmetres d’anada i després tornada es castigava més als familiars que als presos. Aleshores, es va posar fi fruit de moltes coses, entre elles la mobilització ciutadana a través d’organitzacions com la Sare. També, gràcies a un canvi d’actitud per part del govern, en aquest cas el socialista, amb el qual ja tots els presos estan en presons del País Basc. No obstant això, la fiscalia continua obstaculitzant les progressions de grau. Consideren que només hi ha una manera de complir la pena que és dins de la presó, quan la llei permet alternatives com la llibertat condicional o la semillibertat. Ara mateix encara queden uns 150 presos aproximadament sota lleis excepcionals que s’han aprovat exclusivament per a perjudicar-los. Per exemple, segons la llei el temps complert en presons franceses no computa a Espanya i d’aquests n’hi ha una seixantena».
Per a cicatritzar les ferides, fa falta canviar aquesta estratègia punitiva pel que fa als presos?
«Exigeix una autocrítica per part de tothom, tant dels presos com dels partits polítics. Però aquí només s’està exigint autocrítica als presos i a l’esquerra abertzale. Ningú diu res sobre l’autocrítica que ha de fer el govern pel terrorisme d’estat, com van ser els GAL. El terrorisme va acabar fa gairebé tretze anys, però les conseqüències d’aquesta violència es mantenen. Una part de les conseqüències són els presos, però també les víctimes tant d’ETA com de la violència d’estat. Per tant, exigeix un acord de mínims entre els partits. Per exemple, no és acceptable que s’utilitzi políticament a les víctimes de forma constant com fan la dreta i l’extrema dreta, com si fossin una arma llancívola. Ho hem vist en la campanya electoral de fa poc al País Basc, en què treien el tema d’ETA com si servís per a tot».
Quina és la conseqüència de què ETA estigui constantment en el debat polític?
«És una actitud molt cínica. Els que ho fan servir constantment al Congrés dels Diputats, encara que s’estigui parlant en aquell moment de fer una carretera comarcal, estan fent una utilització perversa de la violència. És un insult a les víctimes, que saben perfectament el que és el terrorisme i saben que aquesta violència ha acabat. Però el Partit Popular i Vox parlen d’ETA com si ahir haguessin comès un atemptat».
Els costa passar pàgina a aquest bàndol polític?
«No crec que sigui passar pàgina, el que fan és aprofitar-se d’aquesta circumstància, que és diferent. Perquè pot haver-hi de manera sincera molta gent que li costi passar pàgina després d’haver patit la violència directament o el seu entorn i aleshores els costi canviar el xip i mirar cap al futur. Però l’àmbit de la política és diferent, perquè s’aprofiten d’aquest fet per a atacar al contrari. I a més, compten amb el suport de mitjans de comunicació, també molt cínics, que es fan ressò i aprofiten eslògans com ‘que te vote Txapote’ i creen un caldo de cultiu que no té res a veure amb la necessitat d’avançar cap a la convivència, i això s’ha de desmuntar. Perquè, aleshores, hi ha una capa en la societat espanyola que percep a ETA com una cosa encara existent, i és fals. I les víctimes de la violència no volen ser utilitzades, volen que se les deixi en pau».
Ara hem estat en campanya electoral a Catalunya i alguns partits fan paral·lelismes entre ETA i el procés o l’amnistia. Què en pensa?
«És pervers, no hi ha cap paral·lelisme. A més, a la campanya basca la utilització d’ETA no va tenir cap efecte negatiu de cara EH Bildu, perquè la societat ja té assumit que és un capítol tancat, per molt que quedin conseqüències que s’hagin de solucionar. Fins i tot, potser hi ha gent que es va rebotar i va votar a Bildu per aquest motiu. Però és que al nacionalisme espanyol li preocupa més l’existència d’un independentisme articulat amb una societat civil articulada a favor d’un estat basc o català que l’existència d’una violència que no existeix. Els preocupa més l’objectiu polític independentista que ETA».
En una cosa que imagino que s’assemblen és que són dos conflictes que ens agradaria que estiguessin resolts no?
«Per descomptat. En el cas basc la immensa majoria de la societat ha passat pàgina, sense oblidar però sense odiar. En el cas català la solució política és el debat del dret de decidir».