Medi Ambient
Reus continua treballant per definir la renaturalització de les escoles
El projecte RENATUReus compta amb 4,2 milions d’euros dels fons europeus Next Generation
Reus continua treballant per la renaturalització de la ciutat, un «projecte estratègic» tal com ho ha qualificat la mateixa alcaldessa, Sandra Guaita. Aquest projecte, anomenat RENATUReus, compta amb un pressupost de 4,2 milions d’euros finançats per les ajudes europees Next Generation i una de les seves línies inicials d’acció són les escoles i els seus patis.
El passat mes de febrer es va anunciar que les escoles Pompeu Fabra, General Prim, Teresa Miquel i Marià Fortuny es beneficiarien del projecte amb la construcció de refugis climàtics.
En una jornada a la biblioteca Pere Anguera, s’han donat a conèixer les primeres accions. La regidora d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, va agrair la feina tècnica feta fins al moment. «Entenem que els entorns escolars són una prioritat pel que fa a l’adaptació al canvi climàtic i a les necessitats dels nens i docents», afirma Berasategui.
L’arquitecte de l’Ajuntament de Reus, Josep Anglès, remarca que és important tenir en compte tres accions. «El primer eix és incorporar verd en els tres estrats, això vol dir arbustius, herbàcies i arbres. Aquesta vegetació comporta millores per la salut pública», detalla Anglès. Seguidament, assenyala la importància d’oferir refugis climàtics a les escoles, sobretot tenint en compte les onades de calor. «I el tercer àmbit d’actuació és l’entorn escolar», subratlla l’arquitecte, que considera que «s’ha d’especificar com han de ser aquests espais urbans, eliminar o reduir el trànsit i incorporar altres elements».
Pel que fa als quatre centres educatius on s’actuarà, a l’escola General Prim l’arquitecte exposa que ja es va portar a terme una primera actuació per a guanyar ombra a la façana sud, però no acabarà aquí, ja que «plantejarem generar a la part oest un nou espai d’ombra». A més, també comenta que el paviment dur podria ser modificat.
En el cas de l’escola Teresa Miquel, Anglès subratlla que té una «altra idiosincrasia». «És un espai molt més ampli, pensem en pèrgoles vegetals, incorporar vegetació sobretot a la part nord i modificar la topografia».
Seguidament, comenta que l’escola Marià Fortuny «és un espai molt diferent dels altres». «Té una superfície molt generosa que ofereix màximes possibilitats i plantegem incorporar un bosquet de vegetació». I per acabar, a l’escola Pompeu Fabra assegura que «estem molt contents» perquè «van iniciar un procés participatiu» i es valora la pacificació del trànsit en el seu entorn.
Et pot interessar:
Reus
Així serà el Parc de Bombers de Reus després de la seva reforma, que acabarà al 2026
Miquel Llaberia