Música
‘El secret d’Egipte’ cantat per 900 veus a l’uníson a Reus
El ‘Fem Coral’ és un esdeveniment que porta 26 edicions portant-se a terme, amb la interrupció dels dos anys de pandèmia
Gairebé 900 nens van cantar junt amb l’Orquestra de Grau Professional de l’Escola de Música del Centre de Lectura.
L’expectativa era màxima des d’abans que comencés l’espectacle. Riuades de familiars començaven a entrar al Pavelló Olímpic Municipal de Reus amb la voluntat d’apropiar-se del millor lloc des d’on veure els menuts de la casa. Ràpidament, les grades del pavelló es van omplir de gom a gom, mentre els nens esperaven des del mig del pavelló, tots vestits de blau i amb els nervis a flor de pell.
Els alumnes de quart, cinquè i sisè de 21 centres educatius de Reus portaven mesos de preparació per aquell moment, i cap d’ells estava disposat a fallar. Mentrestant, per passar l’estona fins que no començava l’espectacle i entre un so eixordador de centenars de converses simultànies, els pares tractaven d’esbrinar des de la distància on estava el seu fill, sacsejant les mans per cridar la seva atenció.
La regidora d’Educació de l’Ajuntament de Reus, Pilar López, destacava els nervis previs a l’actuació mentre aprofitava per celebrar que «són ja 26 edicions que fem aquest esdeveniment». I és que els polítics de la ciutat tampoc s’ho volien perdre. Encapçalats per l’alcaldessa, Sandra Guaita, regidors de govern dels tres partits que el conformen van decidir deixar de costat per una estona les recents crítiques per centrar-se en l’espectacle. I és que no hi ha res que uneixi més que la música.
Finalment, l’espera va acabar i va arribar l’hora de la veritat. Amb les veus d’Anna Campmany i Mone Teruel, acompanyades per l’Orquestra de Grau Professional de l’Escola de Música del Centre de Lectura, sota la direcció de Raül Contreras, els nens van oferir la cantata de El Secret d’Egipte. Aquest relata la història de Gertrude Bell, una londinenca valenta i viatgera que es disposa a arribar fins a Egipte, i el seu camí es creua amb, ni més ni menys, que l’escriptora Agatha Christie.
Una cantata dividida en nou parts, cadascuna única, amb el seu ritme i on els alumnes no tan sols van haver de cantar, sinó també incorporaven una coreografia i sons fets amb les mans o objectes. Cada vegada que una de les parts finalitzava, els familiars arrencaven amb forts aplaudiments, però cap d’ells va ser més fort i llarg que el final. Un èxit merescut per l’esforç d’uns menuts que van ser capaços d’atrapar l’atenció de tot un pavelló.
Et pot interessar:
