Patrícia Tarradellas: «Hem complert els objectius, però ara els volem continuar treballant i consolidant»

Quin balanç fa de la legislatura?

«Ha estat un període ple d’aprenentatges. Quan tu formes part d’una entitat no et pots arribar a imaginar la de coses que es gestionen des d’una junta. Recursos humans i manteniment de la casa o temes pròpiament de l’entitat. Ha sigut un període ple d’aprenentatges en l’àmbit personal i molt enriquidor. M’he adonat que el Círcol és una entitat que la gent de Reus s’estima molt i, per tant, aquesta estima també recau cap als socis del Círcol i és molt gratificant».

Ha estat especial ser la primera dona que encapçala el Círcol?

«No tant. El que sí que va ser especial és que jo vaig ser la primera dona que va formar part de la junta l’any 2016. La gent m’aturava pel carrer, em felicitava i les senyores em deien «fes-nos quedar bé». Això és molt important, perquè a cap dels meus companys ningú li va dir quelcom semblant. Aquest «fes-nos quedar bé» té una càrrega emocional, un orgull de la sòcia que pensa que ara que n’hi ha una al capdavant, que no falli. A més, tenia un càrrec que comportava molta visibilitat pública. Després, l’any 2020, quan vaig fer el pas per assumir la presidència, també va ser important, però menys. El sostre de vidre s’havia trencat quan vaig formar part de la junta».

Quins han estat els reptes més rellevants dels darrers quatre anys?

«Quan vam agafar l’entitat portàvem dotze anys de davallada de socis. En cada bugada es perdia un llençol. El nostre repte d’entrada va ser frenar aquesta caiguda, revertir-la i rejovenir l’entitat. Aquestes tres coses les hem aconseguit, ja que, quan vam començar érem 268 socis i ara som 315. I l’edat mitjana s’ha reduït en 13 anys, per la qual cosa, crec que en tres anys i mig són dades molt considerables. Hem complert els objectius, però ara els volem continuar treballant i consolidant».

Quin és el manual per atraure nova sang i rejovenir una entitat?

«Si el sabés l’escriuria i me’l pagarien. Jo crec que primer has de creure en el que fas. Has de conèixer molt bé la teva entitat, què té de diferent respecte a les altres i intentar explotar i ensenyar al màxim aquest producte. Per exemple, ens ha servit la base de dades que hem creat anomenada ‘Amics del Círcol’, on qui vulgui ens dona les seves dades i així fem un grup de difusió per WhatsApp. Aquest grup té gairebé 200 persones, i sense haver fet publicitat».

Quins serien els moments destacats?

«N’hi ha molts, perquè han sigut quatre anys molt intensos. Primer, que ens donessin la Creu de Sant Jordi, no és qualsevol cosa. També, que ens donin la Medalla de Ciutat després de tants anys, que jo crec que el Círcol la mereixia. Aquests dos guardons van ser moments de projecció cap a fora molt bonics. Però, també, quan vam arreglar el vestíbul i l’escala del teatre. El Teatre Fortuny és aparador de ciutat, ve gent de tot arreu. Fins ara, per arribar al teatre s’havia de passar per una espècie de vestíbul fosc, negre, brut i decadent. Aleshores, poder fer que l’aparador de ciutat llueixi molt més, perquè està ple de llum, per nosaltres això ha sigut un orgull. I també, poder celebrar els 170 anys de l’entitat. El cicle de conferències, la immersió cap a la nostra pròpia història, ens vam retrobar amb socis que feia anys que no venien. Va ser meravellós».

Dirigir una entitat amb un llegat de 172 anys quina sensació transmet?

«Molta responsabilitat. Som l’entitat degana i més antiga de la ciutat. I també, molt de respecte cap a tota la feina que ha fet la gent que ens ha precedit, perquè si no haguessin fet una bona feina, nosaltres avui no hi seríem aquí. Per això, sempre dic que les juntes o les presidències d’una associació són com peces d’una cadena, si una peça es trenca, la cadena ja no existeix. Per tant, arribar als 170 anys significa que hi ha hagut molta gent que ha invertit molts esforços, i fins i tot diners, per poder tirar cap endavant».

Parlem de la següent peça de la cadena. Què la motiva a presentar-se a la reelecció?

«Penso que hem produït un gran canvi i ens hem obert molt de cara a la ciutat. El Círcol portava una temporada massa tancat en si mateix i nosaltres ens hem obert i hem consolidat la casa, rejovenint i enfortint la massa social. Això ho hem fet amb quatre anys, i amb quatre anys pots fer coses, però no consolidar-les. Perquè una cosa es consolidi necessita arrelar més i, per aquest motiu, volem en aquesta segona legislatura continuar la mateixa línia portada a terme fins ara per consolidar aquests canvis. Tant pel que fa a la massa social com a continuar engrandint i fent lluir la casa, fins dalt de tot».

Aleshores, quina seria la següent obra que portaríeu a terme a la casa?

«Encara no ho diré, ho estem dibuixant. Però hi ha idees».

Et pot interessar