Art
Els estudiants del Batxillerat artístic del Gabriel i Ferrater de Reus exposen a Cal Massó
Els alumnes exposen una selecció dels seus projectes artístics treballats al centre durant els dos últims anys
Tancar una etapa de la vida sempre és un moment important per a tots. Sentiments com l’orgull de la feina feta i l’enyorança dels temps passats, barrejats amb la il·lusió i el nerviosisme de cara al futur. Però, en aquest moment, no hi ha res millor que poder fer un repàs de tota aquesta època.
Això és el que han fet durant els darrers 26 anys els alumnes de 2n del batxillerat artístic de l’Institut Gabriel i Ferrater, que exposen una selecció dels seus projectes artístics treballats al centre durant els dos últims anys. «És un moment molt bonic. Perquè és una manera de veure el progrés que els alumnes han tingut al llarg d’aquests dos anys», explica Ester Ferrando, professora del centre.
En l’exposició, que des del 24 de maig fins demà es pot visitar a Cal Massó, exposa projectes artístics de tota mena de formes com llums, dibuixos, pintures, peces de roba i audiovisual. «A més, el canvi que han fet ha estat molt gran. Per exemple, en dibuix a l’educació obligatòria es fa molt poca cosa i, per tant, arriben amb pocs coneixements. Aleshores, partim d’una base molt mínima i acaben evolucionant molt», assegura Ferrando.
Irene Yi-Orti és una de les estudiants que ha finalitzat enguany el batxillerat artístic i ha pogut exposar algunes de les seves peces. Entre elles, un autoretrat, és a dir, un selfie del segle XIV, on l’artista va voler donar el seu toc personal: «No se’m dona del tot bé fer-ho realista. Aleshores, vaig preferir jugar amb els colors, fent com unes taques i, al final, acaben fent la forma».
«La veritat, a l’inici d’estar aquí exposat era una mica estrany perquè no soc molt de fer-me fotos a mi mateixa. Però ara m’agrada que estigui aquí exposat», admet Yi-Orti. Per la seva banda, la seva companya, Heura Martí, segueix un particular procés de creació: «Quan vull pintar alguna cosa m’agrada visualitzar-ho abans de dibuixar-ho, per aquest motiu ho fotografio. Això em permet concentrar-me i, aleshores, ho plasmo».
«I això quines sortides té?»
«És un goig retrobar-nos amb els nostres alumnes i veure que els ha anat bé, que han estudiat i ara són crítics artístics, professors o altres coses», afirma orgullosament Ferrando. I és que, si hi ha una cosa que preocupa a moltes famílies és el futur d’aquests joves artistes.
«El que més ens pregunten les famílies sempre és «I això quines sortides té?». Estem farts», reconeix la professora. «Però aquesta pregunta la fan el dia de les portes obertes, perquè després quan venen aquí i veuen l’exposició reconeixen tota la feina que hi ha darrere», comenta.
No obstant això, una situació que no ha frenat a estudiants com Irene Yi-Orti i Heura Martí. «Jo tenia l’art com un hobby. Aleshores, quan vaig haver de decidir era l’únic que m’atreia», explica Yi-Orti, una situació semblant a la de Martí: «Jo tenia claríssim que volia fer l’artístic, per això els meus pares van haver de dir que si això és el que volia, endavant».
Dues alumnes que tanquen una etapa, però que ara obren una altra. Les dues artistes tenen intenció de començar el pròxim curs el Cicle Superior d’Arts aplicades al mur de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona i, amb una mica de sort, no haurem d’esperar molt per veure una altra exposició signada pels seus noms.