Diari Més
José Allueva

President del Centre Aragonès el Cachirulo de Reus

Entrevista

José Allueva: «Com a entitat celebrar els 50 anys és una demostració de caràcter i feina ben feta»

El president del Centre Aragonès el Cachirulo de Reus destaca la forta integració de l’entitat a Reus i la seva participació activa en els esdeveniments de la ciutat

José Allueva, president del Centre Aragonès el Cachirulo de Reus

José Allueva, president del Centre Aragonès el Cachirulo de ReusGerard Martí

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Com ha estat la celebració dels 50 anys de l’entitat?

«Ha anat bé. Ho celebrem amb un calendari d’activitats ampli i l’acte central va ser el passat 2 de juny. Vam començar amb un acte de recepció de catxirulos d’altres indrets del Baix Aragó, després vam fer una missa a l’església de Sant Joan, un festival al Teatre Bartrina i, finalment, un dinar a Aigüesverds. Ara queden dues activitats més que seran a l’octubre i novembre».

Imagino que assolir aquesta efemèride com entitat és molt important

«Sobretot destacaria la part emotiva. El fet de celebrar 50 anys té la seva importància, però implica també que hi ha darrere persones que en el passat van decidir ajuntar-se i formar aquesta entitat

Ara algunes d’aquestes són molt grans o han mort, però queda la seva descendència i reunir-nos per celebrar els 50 anys entre tots va ser molt emotiu. A més, també considero que com a entitat arribar a aquest aniversari és una demostració de caràcter i de feina ben feta».

Com ha canviat l’entitat en aquests 50 anys?

«Hem anat evolucionant. Fa 40 anys el centre era un punt de trobada entre aragonesos, però ara les coses ja no són així. Aquella gent es va acomodar aquí a Reus, han tingut descendència i els nostres fills ja són nascuts i criats aquí. I això es veu, per exemple, amb figures com la Camarera de la Virgen que s’han perdut».

Però es continua transmetent aquests orígens aragonesos amb aquestes generacions més joves?

«Normalment, els que han nascut aquí mantenen arrels i relacions molt profundes amb Aragó. Seria molt estrany trobar algú que no hagi anat durant l’estiu a les festes del poble. Per molt que després hagin fet vida aquí, han begut dels nostres costums i forma de ser. 

Per tant, no s’ha produït un trencament absolut, però no és el mateix tenir una sola cosa a tenir-ne dues de compartides i, potser en un futur, aquestes dues s’acaben convertint en una perquè es va perdent l’anterior.

No obstant això, encara estem en aquesta simbiosi entre les dues parts. Encara més, actualment tenim socis que no tenen res a veure amb Aragó, són gent d’aquí que per amistat o perquè formen part de les nostres activitats i se senten a gust amb el nostre caràcter s’han acabat afegint.

Aleshores, en aquesta evolució de la qual parlava abans és que en un centre que se sent i es viu Aragó pels quatre costats s’ha anat ampliant i transformant amb el pas del temps en una associació que respira moltes més coses».

I quina relació hi ha entre l’entitat i Reus?

«Molta. En totes les activitats i esdeveniments que puguem participar ho fem, no som un món a part. Tenim activitats de corals que han actuat a residències. O, també, durant la Setmana Santa, estem a la processó de l’Amargura. També, hi ha una parella de capgrossos que són ‘manyos’. I els aragonesos que vivim a Reus som una gran família que està molt integrada a la vida de la ciutat».

I com ha estat ser el president de l’entitat en aquests últims dotze anys?

«Jo ja venia amb molt de bagatge, ja que sempre he estat integrat en el món de l’associacionisme. Per exemple, vaig ser president de la meva associació de veïns, també de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus, de l’associació de pares i mares de l’escola i de més llocs i he estat regidor. 

El que vull dir és que no és una cosa que vingui de nou i si hi estic és perquè és el que m’agrada i gaudeix-ho ajudant de manera altruista. Hi ha gent que em pregunta que què hi guanyo i no ho entenen quan els dic que no obtinc cap benefici».

I quants socis té l’entitat actualment?

«De socis som 153, però més que socis parlem de famílies, perquè cada soci porta als seus familiars a les activitats i, per tant, acabem sent al voltant de 400 o 500 persones en total».

Et pot interessar: 

tracking