Sandra Guaita: «Hem treballat per a la ciutat i ens era igual a qui havíem de reclamar»

Després d’aquest primer any, com veu la ciutat? 

«Tenim la sort de tenir una ciutat superdinàmica on les entitats i els empresaris s’han posat a disposició des del primer moment. La ciutat va avançant, però tenim marge de millora, i amb aquesta voluntat continuem millorant». 

Com està sent la relació amb els socis de govern?

 «Agraeixo la feina dels 14 regidors que s’han posat les piles des del primer moment, que han començat a remar perquè això funcioni i perquè el canvi es noti, i crec que és una evidència que s’ha notat ja en aquest primer any».

Està sent un equip de govern o tres partits que governen?

«Està sent un equip de govern. Tenim clar que tots anem cap a la mateixa direcció perquè la voluntat és remar per a allò que ens uneix, per a la construcció de la ciutat».

ERC criticà que «la manera de fer socialista» porta a «l’estancament».

«No entraré en posicionaments d’aquesta mena. He vingut a treballar. Soc l’alcaldessa, tenim 14 regidors que estan treballant per a aquesta ciutat i crec que hi ha massa feina per perdre el temps en altres coses».

Es van apujar els impostos. S’està veient reflectit en millores a la ciutat?

«És evident que les ampliacions dels contractes de neteja, els plans directors de la via pública, els plans de xoc de pintura a les escoles i manteniment dels equipaments esportius, tot això té un impacte en la ciutadania i és el que veníem a fer. S’ha vist abocat en els recursos públics que tenim. Volem tenir la ciutat que la ciutadania mereix, per tenir un Reus 10, que no és un eslògan, sinó una realitat»

Es podria haver evitat o mitigat la pujada?

«Vam fer el que consideràvem que s’havia de fer per donar una resposta necessària. El que no podíem era quedar-nos estancats. Volíem transformar la ciutat i tirar-la endavant. I algunes pujades eren per imperatiu legal: la taxa de la brossa ve marcada per llei, ha de cobrir tot el servei, no podem tenir dèficit». 

Un dels primers anuncis fou que el Mercat del Carrilet es quedarà a l’emplaçament actual. En quin punt ens trobem?

«El juliol es presentarà l’avantprojecte i ha de passar pel ple. Després passarem els projectes bàsics i executius. Anem sobre els timings marcats. Els primers passos eren permetre que els paradistes es quedin al mercat fins que s’iniciïn les obres i s’ha traslladat que serà així».

Serà només per a usos de mercat?

«No, serà un espai polifuncional i tindrà el mercat, però també equipament».

Quin equipament?

«Tenim una idea inicial, però s’ha d’acabar de definir. L’avantprojecte s’ha treballat contemplant usos varis».

També es transformarà l’entorn del mercat. S’havia parlat de fer-hi habitatges.

«Fer habitatges és una acció que podria estar contemplada. El que farem en tota l’àrea és el que s’està acabant de definir: remodelació del carrer Escultor Rocamora, els voltants de l’edifici del mercat i què acabarem fent amb l’estació d’autobusos».

Per a l’inici d’obres, quant temps tocarà esperar?

«Un parell d’anys».

Un cop comencin, què passarà amb els paradistes?

 «Estem treballant, també, amb la possible ubicació dels paradistes».

Es podrien moure al Mercat Central?

«S’estan treballant diferents opcions. No hi ha res tancat. Hi ha l’opció que es quedin al mateix barri...».

Tenen decidit què es farà amb la nau adquirida a l’avinguda del Carrilet?

«No. Hem fet una proposta de possibles usos de la nau, però volem mirar si és vàlida tècnicament».

En campanya, van proposar que s’hi traslladés la Casa de la Festa.

«És una de les opcions, no l’única. Estem intentant saber quina mena d’equipament municipal s’hi pot ubicar». 

Amb la Generalitat, estava previst que enguany es treballés amb el pavelló del Molinet. 

«El pavelló del Molinet és una de les accions que havíem pressupostat per al 2024. Han caigut els pressupostos de la Generalitat. Està a l’espera del finançament que hauria de venir. Treballem perquè en el moment que el Govern català tingui pressupost, ho tinguem llest».

Confia en la utilitat del TramCamp?

«Totalment. Pensem que ha de ser una peça fonamental de l’àrea metropolitana i per a la nostra mobilitat interna. Hi ha un traçat que ens permet enllaçar amb la resta de municipis i amb l’aeroport. Creiem que és un projecte imprescindible. Són 500 milions d’euros que venen de fons Next Generation i que no ens podem permetre el luxe de perdre».

Sense Salou podria tirar endavant?

«El que creiem que té sentit és àrea metropolitana, que tots els municipis treballem conjuntament en aquest projecte. A mi em consta que tothom vol el projecte, amb matisos dins dels seus municipis. Des de Reus i Tarragona hem dit que volem que la fase 1 tiri endavant i que la fase 2, també. Si no cal que siguin consecutives, si poden ser en paral·lel, que siguin així». 

Semblava haver-hi consens amb la cessió de la platja de vies. Com està el tema? 

«Vam reunir-nos amb Adif i s’està treballant tècnicament la possible cessió de les vies». 

Tenen una idea de què voldrien fer-hi?

«Hi ha molts projectes sobre la taula: que sigui una zona verda, construcció de pisos... S’ha d’analitzar quina és la cessió, quines són les condicions i què ens permet fer en aquell espai. En aquest moment, la platja de vies s’està utilitzant. Un cop sapiguem què ens cedeixen, sabrem quins usos li volem donar». 

A finals d’any estarà tot llest per a la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions. Estaven treballant en nous aparcaments dissuasius. On es faran? 

«S’estan treballant diferents ubicacions; algunes estan més avançades i d’altres encara estem buscant l’emplaçament, perquè a vegades són privats. Però volem que siguin al nord, el sud, l’est i l’oest i que hi hagi intermodalitat, que hi puguis deixar el vehicle privat i que al costat hi tinguis un element de transport públic accessible, com l’autobús, la Ganxeta o caminant».

L’aparcament del Pi del Burgar no continuarà allí. 

«S’està treballant un emplaçament molt a prop del Pi del Burgar perquè hi hagi un nou aparcament dissuasiu allí». 

Els últims anys s’està veient com la tecnologia s’endinsa en les noves polítiques, amb aplicacions mòbils com Aparcar, la de seguretat ciutadana, la de la Ganxeta... S’esperen més apps en un futur?

«No sé si més aplicacions o la integració d’aquestes perquè donin més servei. Tenim clar que la tecnologia ha de venir per ajudar la ciutadania».

S’està treballant en l’app per als desperfectes a la via pública?

«L’app de seguretat probablement pot contemplar altres coses i una podria ser via pública. El programari pot tenir més funcionalitats. Hi ha consens entre els municipis amb la seguretat, però potser nosaltres agafem un paquet amb altres funcionalitats». 

La brigada d’intervenció ràpida, en quin punt està? 

«Hi estem treballant. El que sí que hem fet és, per donar una resposta més ràpida a l’equip de Brigades, dotar-lo de més personal. S’hi ha incorporat gent i, en uns mesos, s’hi incorporen sis persones, per donar una resposta més ràpida a una demanda històrica». 

Els darrers mesos han esclatat diversos conflictes socials: La Vitxeta, ICASS, treballadors de Reus Net... L’Ajuntament podria haver fet més per evitar-ho? 

«L’Ajuntament ha fet moltíssim per evitar-ho. No hauria estat manera d’actuar sortir malparlant. Hem treballat amb totes les administracions públiques i hem posat el focus únicament i exclusiva en els ciutadans, els nens, la gent gran. Hem treballat per a la ciutat i ens era igual a qui havíem de reclamar i ho hem reclamat com ningú es pot arribar a imaginar».

Abans de convertir-se en alcaldessa, deia que volia recuperar la capitalitat de Reus. Amb l’àrea metropolitana, com queda això? 

«Queda exactament igual. Nosaltres tenim dins l’àrea metropolitana ciutats referents en diferents aspectes i l’àrea metropolitana no ve a anul·lar les particularitats de cadascuna, sinó que ve a sumar-les. Continuarem treballant per ser un pol d’atracció, no com un egoisme de ciutat, sinó com una generositat cap a l’àrea metropolitana. Com a territori, què oferim? Oferim Tarragona romana, Cambrils pescadora, Salou turística, Reus modernista...».

Dilluns comentà que s’està treballant per desplaçar l’estació d’autobusos.

«Sí. Quan va venir la consellera fa uns mesos a la ciutat, vam parlar de la necessitat que a l’estació d’autobusos se li doni per complet un tomb. Tenim una estació que ens sembla que no és digna de la nostra ciutat en el seu estat actual. És l’entrada a Reus per molta gent. Es van treballar diferents opcions. Una de les propostes era que havia d’anar compassada amb la transformació del barri, perquè no tindria gaire sentit que l’Ajuntament aboqui recursos i es quedés l’estació com està. L’altra opció era veure si podem desplaçar l’estació. Amb això s’està treballant tècnicament. S’ha treballat amb la possibilitat que es desplaci i s’alliberi l’espai actual, per a una zona verda, i s’està buscant la ubicació exacta perquè ens permeti fer intermodalitat amb altres transports, com el baixador de Bellissens, la Ganxeta i l’autobús urbà». 

S’ha descartat reformar l’equipament?

«No s’ha descartat res de moment. Nosaltres pensem que la millor opció és traslladar l’equipament».

Saben terminis?

«No. Hi ha quatre fases en el desenvolupament del Carrilet. La primera és l’edifici del mercat i les zones del voltant. L’estació d’autobusos és una altra fase, que no vol dir que hagi d’anar més tard, sinó que no obliguem les dues a anar conjuntament perquè depenem d’una altra administració. Hem traslladat a la Generalitat que s’ha de fer en paral·lel amb la remodelació urbanística. El 2026 es comença amb el mercat i la zona del voltant. Estaria molt bé que el 2026 o el 2027 també l’estació d’autobusos es repensi amb la nova ubicació». 

El fet que no hi hagi pressupostos ni de la Generalitat ni de l’Estat, ha dificultat fer polítiques?

«Ho dificulta molt. Necessitem que hi hagi governs a les dues administracions i que hi hagi pressupostos. Els municipis necessitem que hi hagi estabilitat perquè les eleccions són cada quatre anys tant sí com no i les ciutats han d’anar rodant. L’estació intermodal, el tramvia, una peça fonamental del nostre desenvolupament urbanístic, i l’estació d’autobusos depenen del fet que hi hagi govern».

Et pot interessar