La Casa Navàs tornarà a lluir l’any 2025 la torratxa destruïda per la Guerra Civil

«Si preguntéssim als reusencs quin aspecte té la Casa Navàs, molts encara la dibuixarien quadrada o rectangular», reflexionava Sílvia Sagalà, directora de l’immoble modernista, ahir. Això no obstant, la imatge que «hem tingut tots durant molts anys», si bé encaixa amb la realitat vista durant dècades, no s’adequa a la idea de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner: hi falten el capcer i la torratxa, destruïts durant la Guerra Civil. El primer element va tornar a lluir a la façana el 2020 i, el primer semestre del 2025, la petita torre que serveix de mirador serà reconstruïda i coronarà la guapa del Mercadal. «És qüestió de respecte a l’obra original i de memòria històrica», valorà Sagalà. «És el pas definitiu que aconsegueix que la Casa Navàs llueixi, tant per dins com per fora, tal com la va imaginar Lluís Domènech i Montaner», afegí.

Entre juny i desembre del present any, es reconstruirà la torre en un taller per comprovar que «tot funciona correctament». «Es tracta d’una obra que ha de tenir una precisió mil·limètrica, no pot fallar res», va expressar Sagalà. En tenir constància que els càlculs han estat els correctes, a principis de gener del 2025, després de Reis, es procedirà a col·locar la rèplica, per blocs, a la Casa Navàs. L’objectiu és que es pugui inaugurar abans de Setmana Santa. «Les obres no aturaran l’activitat; buscarem quina és la millor convivència», va apuntar la directora de l’immoble.

Sagalà va aprofitar per comentar que la voluntat és que, en un futur, es pugui visitar la torratxa i pujar al seu mirador, «però serà una cosa molt extraordinària». Detallà que no s’hi podrà accedir durant les visites ordinàries «per una qüestió de logística», atès que les dimensions de l’espai impedeixen l’accés de més de 2 persones al mateix temps.

Els treballs de construcció els executarà l’empresa Constècnia i la supervisió anirà a càrrec dels arquitectes Joan Tous i Pau Jansà. Amb tot, el projecte comptarà amb la participació d’artesans que s’encarregaran de convertir la idea en una realitat amb les seves mans. Hi intervindran la companyia L’Art del Vitrall, el mestre picapedrer Florenci Andreazini, els germans Balagué —que subministraran la pedra de Vinaixa— i l’artesà de forja Juli Río Peris, que s’encarregarà dels treballs amb ferro que culminen la torratxa, inclòs un penell que representa el vaixell de Jaume I. També s’elaborarà una subestructura interior amb acer inoxidable per complir la normativa i dotar l’obra de major resistència. La intervenció serà finançada pel grup empresarial Masergrup.

La torratxa, construïda entre el 1904 i el 1908, va ser destruïda per l’impacte d’una bomba durant la Guerra Civil, el març del 1938. Acabada la bel·licositat, els propietaris van rehabilitar el segon pis, però van haver de prescindir d’elements ornamentals, com el capcer i la torratxa, per raons pressupostàries. Amb tot, l’arquitecte Joan Tous remarcà que la torratxa fa palpable «que l’edifici té dues façanes», que transiciona entre la plaça del Mercadal i el carrer Jesús, «dient que no és un edifici qualsevol i portant-lo més enllà dels immobles corrents».

Et pot interessar: