Daniel Recasens: «Sant Pere és un moment suspès en el temps on, més enllà de la festa, ens sentim molt de Reus»

Com es presenta la Festa Major?

Amb moltes ganes. El cap de setmana passat vam tenir els primers concerts a la Llibertat i alguns actes previs i tots van estar molt plens. Tenim una ciutat que cada cap de setmana –entre setmana també– bull. Hi ha una gentada i tots els projectes que són de carrer estan pleníssims. Ara, la Festa Major té un plus. Crida molt al cor, al reusenquisme i als retrobaments.

El passat dissabte ja vam poder veure un primer esclat de festa amb les celebracions dels aniversaris de la Cucafera i del Bou.

Va ser un cap de setmana molt potent. Eren actes que tocaven a edats i públics molt diferents i tothom s’ha pogut mobilitzar. La Cucafera celebra 10 anys, que no és poca cosa. El Bou, per la seva part, té un lloc central a la festa, però fora del Seguici. I això és molt interessant. A la celebració d’aquests aniversaris, cal sumar-hi que vam donar el tret de sortida a l’exposició dels Guardadors de la Tronada i a l’exposició de fotografies de la Laia Solanella, la cartellista d’enguany.

El cartell està tenint una gran acollida.

Ha estat molt lloat per tothom. Cada any, hi ha un esport local que és comentar el cartell de Festa Major i crec que feia molt de temps que no trobàvem tanta unanimitat. Realment, és molt bonic. 

Mencionava els concerts a la Llibertat, s’ha fet una gran aposta musical.

Tenim un cartell musical molt potent i pensat per a diferents públics, per a facilitar que tothom trobi el seu moment. La música, per Festa Major, té dues branques molt clares. Una és la d’arrel més tradicional. I l’altra branca és la del lleure. Les entitats i col·lectius farceixen molt la festa, amb vermuts i concerts. En el cas de Barraques, els acompanyem des de l’administració perquè sigui una proposta forta i potent. Enguany, hem afegit al programa una proposta de música electrònica, el Petra Dance Festival, a la nit del 28, perquè creiem que és un espai de la festa que no pot quedar orfe. I a tot això, cal sumar-hi els concerts vermut dels migdies, els espectacles familiars i les revetlles, que també n’hi ha per tothom.

A banda del Petra Fest, quines altres novetats es poden trobar al programa? 

Tenim dues noves incorporacions de bestiari festiu d’arrel popular, però que no tenen res a veure amb el Seguici, com són el Superadrac i el Pere i la Lloba. Per tant, s’han construït uns espais festius on ells tinguin també protagonisme. Hem incorporat novetats pel que fa a l’accessibilitat i també tenim, per primer cop marxandatge de la festa editat per les entitats.

Es van fent passes vers una festa accessible.

Busquem que la festa sigui per a tothom i, per tant, cal trobar espais on tothom se senti cridat, sense que les capacitats diverses no siguin un topall que obliguin que determinades persones es quedin a casa. El tram tranquil és un assaig. Anem evolucionant-lo, perquè sempre és millorable, però l’important és tenir un espai on el Seguici continuï sent Seguici, sense perdre l’essència, i a la vegada permetent que tothom pugui ser-hi. D’altra banda, tenim a la Casa Rull el programa de festes en braille. I pel que fa a la mobilitat reduïda, disposen d’espais de plataformes elevades en actes centrals.

Estan treballant en més mesures de cara a Misericòrdia o el Sant Pere 2025? 

Hi treballem sempre, però no només en el cas de la Festa Major. Tots els projectes culturals han de tenir la mirada accessible, la mirada feminista, la mirada sostenible, la mirada pedagògica. Editar el programa en braille no s’havia fet abans perquè segurament mai s’havia posat sobre la taula i aquest és justament el missatge més important. L’accessibilitat ha d’estar a l’agenda i cal visibilitzar-la. El tram tranquil, més enllà de la tasca que fa en si, permet veure que les capacitats diverses són una realitat.

Enumerava com una de les novetats, el marxandatge editat per les entitats. Com va sorgir aquesta idea? 

Enguany hem encetat la Taula de la Festa, que és un espai de treball i de diàleg amb les entitats per poder anar treballant el model de festa. Un dels temes que va sortir va ser precisament aquesta. Veurem com funciona. El cas és que és una proposta interessant, no només per l’entrada d’ingressos, sinó per veure com les entitats vesteixen la festa a través del marxandatge. 

Quins altres resultats ha donat la Taula de la Festa? 

El protocol en cas de pluja. En teníem un de no escrit, però l’hem volgut treballar més amb les entitats. Hem treballat escenaris on tenim una previsió que la pluja s’aturi i això ens permeti esperar-nos una estona. També hem establert mecanismes per a reunir-nos ràpidament i avaluar nivell de pluja, perills pels balladors i portadors, etc. Amb tot, ens ha de quedar clar que si plou, plou. Els actes són quan són i no es reprogramen. 

En els últims Sant Pere, han anat programant actes per a descentralitzar la festa. Quina acollida han tingut aquestes accions? 

Anem buscant quines fórmules ens permeten portar la Festa Major més enllà del Tomb de Ravals, però fent-ho d’una manera natural. Volem evitar que la Festa Major acabi fent una mena de turisme de barris, ja que aleshores seria artificial i fals. Enguany, la baixada del Superadrac s’ha fet a la Boca de la Mina. Tenim l’exposició fotogràfica de la Laia Solanellas en dos centres cívics. Mas d’Iglesias acollirà activitats per la canalla i la Nit de Marxa i ara acabem d’inaugurar la versió temporal de l’exposició Ara toca festa! al CIMIR, mentre duren les obres del Museu de la Plaça Llibertat. I ja fa uns anys que fem les matinades des dels barris. El primer cop es van fer va ser una mica estrany, però cada vegada hi participen més entitats. Moltes d’aquestes experiències necessiten que es vagin consolidant. Però som tossuts i hi continuen sent. Ara bé, el que hem de tenir molt clar és que la festa no entén de centre i barris i que ciutadans de Reus ho som tots en igualtat.

Si hagués d’explicar què és Sant Pere a algú que no coneix la festa, què els diria? 

Pels reusencs, Sant Pere és molt especial perquè ens porta cap a on som i cap a allò que volem ser i ho fa a través del que hem estat des de fa molts anys. Ens dona un punt identitari, però reivindicant-ho des de la festa. Sant Pere és un moment suspès en el temps on més enllà de la festa ens sentim molt de Reus. I els de Reus som molt xovinistes. I, pels de fora, Sant Pere és una festa molt viscuda, amb un ambient festiu molt bèstia. Pots fer moltes coses al llarg de tots els dies. A més, té un grandíssim valor patrimonial i una elegància difícil de trobar. Sant Pere té una sonoritat i un paisatge inesborrables que permet que gent de fora visqui la festa a màxims. 

Tothom té els seus moments de la festa. Quins són els de Daniel Recasens? 

Com a regidor, tot Sant Pere és una sensació d’orgull. Són dies molt intensos i, alhora, molt esgotadors. Poder ser a plaça, encenent les tronades és espectacular. És un honor, un goig. I s’ha de dir que la Tronada és el moment en majúscules. Quan l’esclat final peta davant de l’Ajuntament, és molt bèstia. Com a pare, tinc un altre moment que també m’emociona. Les meves filles han estat portadores dels nanos, així que quan veig els nanos i sento les gralles sempre em toca la fibra.

Et pot interessar