Pagesos, química i turisme, destinats a entendre’s

Com és que fins ara no s’havia fet aquest debat? Aquesta era la gran pregunta sense resposta que, des d’un inici, va plantejar el president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Esteve Giralt, qui assistia com a observador i comentarista en directe de l’acte. Un debat, organitzat per Unió de Pagesos i celebrat ahir al Palau Bofarull de Reus, que buscava conèixer quins reptes i, sobretot, oportunitats, hi ha al Camp de Tarragona a través de tres dels principals sectors econòmics de la demarcació: la pagesia, la indústria química i el turisme. 

«I des de l’inici no ha estat bona. Ens hem equivocat, tots», va afirmar contundentment Josep Z. Ferré, membre de la Comissió Permanent Comarcal d’Unió de Pagesos al Baix Camp i representant dels agricultors en el debat, amb la presència irònica de la pluja a l’exterior de l’edifici.

L’aigua va ser un dels eixos del debat, entre altres, i Giralt va puntualitzar que «els tres sectors han patit molt i han tingut els seus reptes, però la diferència és que hem vist a dos que han aconseguit tirar endavant i un altre que constantment es quedava enrere». D’aquests sectors que van aconseguir tirar endavant, malgrat pandèmies, guerres internacionals i sequera, la representant del turisme, la presidenta de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la demarcació de Tarragona (FEHT), Berta Cabré, va tractar de construir ponts amb la pagesia: «Una cosa que sempre he admirat dels pagesos és que són persones entregades a la seva feina, que se l’estimen, per tant, tenim molt d’aprendre d’ells». 

Per la seva banda, la directora gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Maria Mas, també va allargar la mà als pagesos: «Si el nostre sector pot fer alguna cosa per ajudar, estarem totalment disposats». A la vegada, Mas també va defensar que la gestió de l’aigua en general no ha estat la millor, un punt en el qual van coincidir la resta d’interlocutors. «És sorprenent que encara estiguem enmig de tot el tema de la regeneradora d’aigua de la depuradora de Reus», va exclamar per la seva banda el periodista. 

No obstant això, també es van començar a teixir algunes possibles aliançes, per exemple, entre el turisme i l’agricultura. «Si teniu vint milions de pernoctacions, significa que tindreu vint milions d’esmorzars, dinars i sopars. Allí és on la pagesia ha d’estar, oferint un producte de qualitat i proximitat que és un valor pel sector turístic i un ingrés pel pagès», va assenyalar Ferré, una idea que Berta Cabré va abraçar. No obstant això, el pagès va llençar una advertència: «Si realment volem conservar el que ens queda, tenim molt poc temps».

El debat va finalitzar, i per aquell moment la pluja que queia sobre la ciutat de Reus ja havia amainat, però no la problemàtica que la pagesia arrossega. Minúsculs brots verds han començat a florir, però que si no es cultiven al llarg del temps, quedaran en idees oblidades amb cap mena d’impacte en el Camp de Tarragona. Veurem si, en un futur no molt llunyà, actes com aquest es repeteixen i converteixen en fets.

Et pot interessar