Els petits es fan grans i entreguen els seus xumets a la Mulassa

«Mira què porto al pit!», exclamava, radiant, l’Aran a la plaça de Sant Pere. Era el primer de la fila. S’havia fet gran i ja no necessita utilitzar el xumet. Per això, havia decidit deixar-lo en bones mans: el volia entregar a la Mulassa. En Juli encara havia d’esperar una mica, però, neguitós, frisava perquè fos el seu torn. Quan el seu moment arribà, li feu un petonet a l’objecte que l’ha acompanyat a l’hora de completar els seus primers passos abans d’acomiadar-se’n per sempre més. «No estic preparada perquè donis el xumet», reconeixia una mare al seu fill després de veure n’Aran i en Juli. Com ells, centenars d’infants van voler escenificar que han crescut tenint un gest amb la Mulassa i, ella, estava encantada de rebre tots els presents. Fins i tot somreia en adonar-se que era ben visible en les tote bags que lluïen pares i mares.

Al costat de la Mulassa, els Gegants esperaven, impacients, el moment de tornar-se a alçar. I no tardaren a fer-ho. Tothom qui estigués disposat, tenia la possibilitat d’aixecar un Gegant, fer-lo donar unes giragonses i deixar que torni a reposar. Els membres de la Colla Gegantera estaven al costat de famílies senceres per ajudar-les a mantenir l’estabilitat, sobretot, en el moment d’alçar l’element festiu, possiblement, el moment més crític de l’actuació. La recaptació dels donatius per aixecar el Gegant es destinaran a l’Associació Supera’t.

Les infinites cues —quan semblava que es retallaven, tornaven a allargar-se a l’instant— ja deixaven palès el fervor de petits i grans pels Gegants i la Mulassa, però també quedà clar donant un cop d’ull a les mans de tothom que rondava per la plaça de Sant Pere. Les figures dels elements del Seguici Festiu es deixaren veure sense cap mena de vergonya ni temor. Els Japonesos, l’Àliga i el Carrasclet foren alguns dels presents. Fins i tot, després de rebre un Gegant, un nen abraçà ràpidament el seu regal, amb el rostre il·luminat de la felicitat. «És gran!», celebrava el menut. «Però si és quasi tan gran com tu!», responia el seu pare. Ningú volia marxar a casa sense un record de la Festa Major i l’aparador de la botiga El Barato n’era un bon reclam, amb el Seguici a punt de caramel.

Et pot interessar