Sant Pere també és sàtira

Una perfecta rotllana encerclava la disputa. Cabrers i pastors discutien acaloradament al bell mig de Reus. Entre el raval de Santa Anna i el carrer de Salvador Espriu, les hostilitats s’anaven encenent fins que el majoral aparegué per mediar en el conflicte. Dictaminà que ambdós bàndols s’enfrontarien en una baralla estrictament verbal on punyents versos buscarien ferir l’adversari. El Ball de Pastorets estava reintroduint el concepte del ball parlat a la festa: representat el segle XIX, no ha arribat al present.

El Ball de Pastorets remarcava que estava «reintroduint» l’entremès i no «recuperant-lo», atès que n’havia preparat una nova versió transportada a l’actualitat. «Tot i que últimament sembla que estiguin de moda les recuperacions basades en paper mullat», clamaren, en referència al Ball de Galeres de Valls. La sàtira i el dolç sarcasme farien les delícies de les oïdes de les desenes de curiosos que havien envoltat pastors i cabrers per ser testimonis de les bufes orals. L’origen d’Antoni Gaudí, la reconstrucció de la torratxa de la Casa Navàs, el no-ascens de categoria del Nàstic de Tarragona i la promoció del Vermut de Reus a La Resistencia protagonitzaren les primeres rimes. Tampoc hi faltà un dels projectes més reeixits de l’any: els reusencs són «pobres» perquè s’han «gastat els diners amb la Ganxeta». «Tants quartos us heu gastat i els abonaments ja regalen per si algú no s’ha adonat que els Reixos passaren», sentencià una pastora de Riudoms. Rematà la discussió amb una al·lusió a les efímeres i poc enyorades lletres del mur del Mercat Central.

Amb ànima de poetes, el segon assalt encetà amb una cita a Xavier Amorós i, de seguida, el to feu un gir mordaç: «Soc el millor pastor poeta que a Port Aventura jau i no me’n vaig per les branques com va fer el Tomahawk». Era qüestió de temps que caigués la referència a Tor. O als problemes del servei ferroviari: «Si voleu anar a Tarragona, aneu 3 hores abans; una per si el tren falla i dues per anar caminant». De la crònica negra es passà al salseo, un crush amb Santiago Abascal i el debat de si la gent de Reus és potaxie o fife. No se salvaren de l’escarni els fans de Taylor Swift, el Hard Rock ni el Vilatà de Reus. Amb el veredicte decidit, el majoral dictaminà que la festa «ens agermana» i, amb «calçotets nets», tocava prosseguir la celebració. «Visca Reus i el Baix Camp i visca la Festa Major!», tancà el Ball Parlat de Pastorets davant d’una sonada ovació.

El públic acomiadà cabrers i pastors, però immutable romangué al seu lloc. De fet, la circumferència s’estrenyé per rebre el Ball de Gitanes que, amb els seus parlaments, volia continuar repassant «les efemèrides» dels últims temps. No oblidaren els nous elements festius que han nascut a la capital del Baix Camp, com el Superadrac, la Somera o el Pere i la Lloba; tampoc, la Dansa de la Mort, que, malgrat representar-se per Setmana Santa, en el mateix sac es va incloure. «La Festa Major és un drama», asseveraren. «Ens quedem amb el (Daniel) Recasens», lamentaren, en referència al regidor de Cultura. Luis Rubiales i la construcció d’una nova escola bressol posaren el llacet final als balls parlats.

Te puede interesar: